Si ens mires des d'un ordinador, clica la imatge i mou el ratolí sense desclicar. Et recomanem que activis l'àudio i posis el visor de fotos a pantalla completa. Fes servir Firefox, Chrome o Safari.

Història d'una presó

 

Noms il·lustres del món marginal com el Vaquilla, periodistes com Manuel Vázquez Montalban i Josep Maria Huertas Clavería o polítics com Jordi Pujol o Lluís Companys tenen una cosa en comú: tots van passar per la Model.

La història d'aquesta presó és també la història de Barcelona i de bona part del país. Les seves parets han viscut la guerra, la postguerra i la repressió més ferotge de la dictadura franquista que té en l'execució de Salvador Puig i Antich un dels seus últims espeternecs.

A la imatge, una de les cinc galeries de l'edifici, preparada per allotjar unes 500 persones. En les èpoques de més massificació, aquesta xifra es va arribar a triplicar.

 
 

Cadascuna de les portes metàl·liques correspon a una cel·la per a dues persones. Els funcionaris que hi van arribar fa menys de deu anys encara recorden com, a cada habitació, hi van arribar a dormir fins a sis persones en dues lliteres triples. L'espai era tan reduït que, per poder passar, tots els ocupants de la cel·la s‘havien d'estirar.

La cel·la de la imatge inferior és una de les últimes que ha estat ocupada. Encara hi ha objectes personals i algunes fotografies.

   

Les diferents zones de la presó estan vigilades per diversos funcionaris. Tots els accessos estan separats per portes que s'obren i es tanquen automàticament.

Els interns en presó preventiva, els menys perillosos, poden moure's amb certa llibertat per l'edifici i anar als tallers, al menjador, a la cel·la o sortir al pati a fer esport.

   
Apartada de les galeries convencionals hi ha la zona preparada per allotjar els interns més conflictius. Durant el franquisme, aquesta àrea estava reservada als presos polítics.

Els funcionaris anomenen les cel·les d'aquesta part de l'edifici "cangrejeras" perquè, a banda de la porta metàl·lica que tenen totes les cel·les, hi ha una segona porta de barrots pensada per poder vigilar millor l'interior.

Per la seva perillositat, els presos que s'estaven aquí no sortien tant com la resta i, per això, aquestes cel·les també estan equipades amb dutxes.

 
Els locutoris de les presons són una de les zones que més vegades han aparegut al cinema i a la televisió. Aquí els interns poden trobar-se un cop per setmana amb familiars i amics, però sense tenir cap contacte físic.

Les trobades vis-à-vis només es permeten un cop al mes i cal un permís específic del centre penitenciari, permís que pot ser revocat.

 
 

En els últims 30 anys, des que la Generalitat té les competències en serveis penitenciaris, han passat per la presó barcelonina més de 67.000 persones. La Model ha inspirat llibres, pel·lícules, cançons i poemes i és símbol de tota una generació. El seu tancament marca el final d'una època.