La Model per dins: obrim les cel·les abans que tanquin per sempre!
Som a la quarta galeria de la presó Model de Barcelona. Ahir us despertàvem a Noruega, amb Kilian Jornet, respirant amb ell el significat de sentir-se lliure enmig de la natura, i aquest matí ens fiquem en la vida d'aquells a qui la llibertat els ha estat vetada, per múltiples raons. Els sentireu. Perquè ser a la presó no vol dir estar aïllat del món: saben què implica el terrorisme jihadista, la violència de gènere, la corrupció, la bona i la mala política, la música... Viure a la presó és viure menys, però és viure.
I també són vides que s'han d'escoltar. I aquest matí sentireu interns i funcionaris; el director de la Model, Josep Font, que n'està dirigint el tancament que hauran fet possible l'empenta i l'entesa entre Carles Mundó, conseller de Justícia, i el regidor de Drets Humans de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, després d'anys d'intents i batalles. El veïnat es despertarà, després de 113 anys d'història, i deixarà de veure furgons dels Mossos amunt i avall, i potser en comptes d'una presó hi veurà aviat un parc i una escola...
No ho sabem encara. Però ara, aquí al costat, dormen la seixantena d'interns que hi queden... Sentireu com s'obren els forrellats de les seves cel·les. Es despertaran. I serem amb ells mentre ajuden a desmantellar la Model físicament, no pas de la memòria col·lectiva, aquest segle d'història que inclou l'execució de Salvador Puig Antich, fins a vides esbotzades per mil raons. Un altre matí per entendre els qui un dia van sentir com es tancava una porta darrere seu i aquí dins, on som ara, en aquesta mateixa galeria, viuen experiències que la majoria de nosaltres sortosament no ens podem imaginar. Vides, però, que han de ser escoltades per aprendre de nosaltres mateixos.
