La mama va al teatre
El que encara no havia vist mai en un teatre
La mama va al teatre

La mama va al teatre

El que encara no havia vist mai en un teatre

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto37

Escriptora i periodista de Catalunya Ràdio

@Romagosamarta

He tingut la sort d'assistir a un espectacle brutal, en viu, en directe i serà difícil que es torni a repetir. Vaja jo espero haver estat de les poques persones que fos testimoni d'aquest moment entranyable. Permeteu-me la ironia.

Teatrelliure, a Montjuïc, funció d'estrena de "Si mireu el vent d'on ve" amb Emma Vilarasau i Eduad Farelo interpretant aquest drama rural de l'Anglaterra actual. La platea intentant entendre perquè aquella mare que hi ha a l'escenari és tan esquerpa amb les dones, què s'amaga darrera d'aquella amargor. I de sobte, la llum.

Sense que soni cap telèfon al teatre, fet que els actors i actrius d'aquest país coneixen lamentablement i pateixen en silenci, de cop i volta una veu d'ultra tomba que cridava molt clarament: "Mama, mama, què passa". Vaig pensar, i estic segura que tothom va fer el mateix, que era un efecte del muntatge dirigit per Fernando Bernués, una veu que des de lluny t'ajudava a entendre l'agonia d'aquella dona.

"Què passa, mama" , i la veu es va sentir un cop més, temps suficient per adonar-nos que no venia de cap dimensió desconeguda, sinó del mòbil d'una dona que aquella nit havia anat al teatre i no ho havia dit a la seva filla.

Puc entendre que si truques a la mare, et despenja, no et diu res i de fons se senten veus que criden i pomes que cauen els arbres, una filla es pugui esverar. Per tant posem-hi algun remei:

Primer: teatres d'aquest país, feu que els espectadors deixem els mòbils en una altra taquilla o comproveu abans d'entrar que els portem apagats o en mode avió.

Segon: actors i actrius, pareu la funció cada cop que en soni un o que aquell que es pensa que no el veuen miri si ha rebut algun missatge

I filles i fills de Catalunya deixeu de trucar els vostres pares en horaris de funcions teatrals, per l'amor de Déu, que segur no era tan urgent el que aquella noia li havia de dir a la seva mare. Per un dia que va al teatre, Va, home va!

Anar al contingut