Els puntets vermells del mapa de qualsevol guerra assenyalen bombardejos d'artilleria i foc creuat. Però darrere d'aquests punts vermells hi ha els soldats, que no tenen nom i que són xifres d'una mobilització, d'una estratègia o d'una estadística de pèrdues. Des d'Ucraïna, Catalunya Ràdio ha volgut posar veu a dos d'aquests soldats a la tercera ciutat del país, Dnipró, on l'Oleg, de 29 anys, i en Ruslan, de 41 anys, tenen uns dies de permís. Malgrat que no són soldats professionals, són els de la primera lleva que ja tenien l'experiència de combatre a la guerra al Donbass, del 2014. Aquests dies a les carreteres d'Ucraïna, en els controls militars on et supervisen la documentació, hem vist com els conductors i els soldats se saluden sovint amb un "slava Ukraine, heroim slava" (glòria a Ucraïna, glòria als herois). Aquests herois són els combatents, professionals o de lleva, al front o a la rereguarda. Soldats en un tanc a la guerra d'Ucraïna (Reuters) Els soldats, com l'Oleg i en Ruslan, no poden dir a quins llocs han estat o amb quin batalló o regiments han combatut. Però l'Oleg dona alguns detalls de la seva experiència al front: "Ens hem trobat amb falta de munició, de projectils o de sistemes d'artilleria. Més d'una vegada tot depenia de les persones que eren a a 70 metres de les trinxeres de l'enemic. Malgrat la falta de mitjans, tot depenia de la gent. Realment, aquella gent van aguantar heroicament, tot i passar molta por." Segur que ningú voldria estar en una guerra, una conversa que hem tingut sovint aquests dies entre l'equip i amb altres companys. Converses que agafen una altra dimensió quan ho comentes amb un soldat que ha estat al front, com en Ruslan: "Tinc un avantatge enorme, que és la meva edat. Ja no tinc 20 anys. I, a més, una motivació, la meva família, els meus fills. Jo personalment he vist la guerra, la destrucció, i no vull que res d'això els arribi allà on viuen." El testimoni d'en Ruslan no vol dir que disfruti amb la guerra. Això és el que explica una religiosa vestida de militar i amb una creu cristiana a la màniga, l'evangèlica Oleksandra Andriyashyna, que col·labora amb l'exèrcit i recorre el front per donar suport als soldats: "La paraula matar' no és correcta, no fem servir aquesta paraula a l'exèrcit. Parlem d'eliminar l'enemic, no matar una persona sinó eliminar l'enemic. Perquè, segons la meva opinió, és el que el 99% dels nostres defensors --i en vaig sentir un que ho deia-- pensen: "Sóc un bon professional en el que estic fent, però ho odio"...". "La guerra era inevitable" La guerra va començar el 24 de febrer del 2022. Abans que esclatés i les primeres setmanes de conflicte molts analistes i acadèmics es preguntaven si la guerra s'hauria pogut evitat. L'Oleg té clar que era molt difícil: "Crec que era impossible evitar la guerra, perquè Rússia sempre ha estat un antagonista d'Ucraïna i un enemic del món lliure. Històricament, sempre ha tingut pretensions sobre les nostres terres. La propaganda que fan no és la primera vegada que la difonen. L'agressió no ha sorgit avui ni ahir. L'estaven preparant des de feia molt de temps." La guerra d'Ucraïna està fent unes ferides que costaran molt de recosir. El discurs d'aquests dies es repeteix contínuament. En Ruslan repeteix la crítica, el ressentiment, el rebuig i la ràbia contra el veí que un dia va ser imperi, després la Unió Soviètica i ara un estat autocràtic: "Vaig néixer a la Unió Soviètica, vaig estudiar a la Ucraïna postsoviètica i vaig tenir l'oportunitat d'estudiar a Europa. Els meus fills també estudien a Europa. Jo he vist el contrast, la diferència, i la meva preferència és evident." Però el debat no és només racional. També té molt d'emotiu i té arrels molt fondes. Això és el que explica l'Oleg sobre la relació de Rússia amb el seu país i espera que els seus fills no sàpiguen què és l'agressió de Moscou: "Fins i tot en la cultura, ens van inculcar que som petits russos', que som un poble humiliat. En general, tota la cultura de Rússia es basa a humiliar altres pobles que abans formaven la Unió Soviètica. Aquest conflicte fa anys i segles que dura i espero que la nostra generació hi posi punt final." Els dos soldats entrevistats per Catalunya Ràdio veuen inevitable la guerra al seu país (Reuters/Gleb Garanich) Aquests soldats veuen inevitable la guerra, perquè fa temps que Rússia considera Ucraïna part del seu imperi. Però deixant de banda el Kremlin, el govern ucraïnès podria haver fet alguna cosa per evitar aquesta tragèdia? L'Oleg té un retret per al govern de Kíiv: "Tenim preguntes per als nostres governants i polítics, els d'ara i els d'abans. Preguntes com per què estàvem tan poc preparats, per què hem tingut aquests problemes de falta de preparació per a la guerra a gran escala, per què a l'inici de la guerra els russos van aconseguir avançar dins de les nostres fronteres i ocupar tant de territori." La percepció sobre el terreny d'aquests dies és que si ara mateix a Ucraïna fessin una enquesta, molt probablement la institució més ben valorada seria l'exèrcit. I no hi ha ni espai per al dubte sobre les afinitats neonazis del Batalló Azov, emprades com a propaganda per Vladímir Putin però denunciades seriosament per investigadors i periodistes internacionals i locals.