La finestra indiscreta

"Parásitos" fa història als Oscars i Hollywood ja no sap mentir-se un altre cop

Per primer cop, una pel·lícula de parla no anglesa, guanya l'Oscar a la millor producció de l'any
Àlex Gorina
TEMA:
Premis Oscars
"Parásitos" fa història als Oscars i Hollywood ja no sap mentir-se un altre cop

He passat la nit (la nit dels Oscars) amb el Joker, amb la Jo March, la Sharon Tate, un dels soldats de la guerra del 1917, i amb l'irlandès, amb un pilot de Le Mans, amb en Jojo Rabbit, i també amb Scarlet Johansson, i tots han estat de debò al meu voltant, quan jo representava "Parásitos" amb la camisa i les ulleres de la campanya de la pel·lícula de Bong Joon-ho.

Ens hem divertit molt encarnant amb l'Alfons i el Bunyol, i la resta de Jedis de "La finestra indiscreta", la collita espectacular de bones pel·lícules del 2019. Ens hem barallat molt (com ha de ser) i hem rigut moltíssim (com cal), i també s'han dit coses molt interessants sobre la situació del cinema, el seu futur i la ruptura que representen 4 Oscars –i quins!– per a la pel·lícula coreana.

Parásitos

Jo era "Parásitos" i "Parásitos" m'ha dut a la glòria. No ha calgut defensar-la gaire, s'ho fa molt bé tota sola. Però he viscut en un instant molts flashbacks: el primer, al Festival de Sitges de fa ja molt de temps, quan es van incorporar més i més pel·lícules orientals, en un moment en què es demostrava que la millor saba del cinema modern procedeix de Corea del Sud.

També l'entrevista que li vam fer a Bong Joon-ho quan presentava "The host", i descobries un home humil amb una màquina de fer cinema potentíssima als budells del seu raciocini i sentit de l'humor.

Parásitos
Celebració dels integrants de "Parásitos" a la gala de Hollywood [REUTERS]

I, finalment, un dels dies finals del darrer Festival de Canes, quan ja tothom donava per decidida la Palma d'Or, i havia de ser per a "Dolor y gloria", però tot d'una vam veure "Parásitos" sense saber-ne ben bé res, i descobríem una de les pel·lícules més sorprenents, imaginatives, salvatges, boges i intel·ligents del present.

Quina meravella el dia en què, sense saber-ne res, una pel·lícula extraordinària et roba el cor i et convenç que al cinema li queden molts anys de glòria. I la Palma d'Or se'n va anar de la Manxa a Seül, sense discussió

Ho hem celebrat a crits, alleujats després d'anys i anys de satisfaccions i frustracions, convençuts que ja no podríem anar gaire més enllà de quatre convencions, una mecànica de fer cinema i l'eterna repetició dels patrons més demostrats. "Parásitos" ens allibera i obre noves possibilitats, i si Hollywood és prou intel·ligent (i això encara s'ha de demostrar), aprofitarà aquesta oportunitat i apostarà pel talent, la globalitat i la capacitat de sorprendre.

 

Un any en què "Parásitos" i "Joker" s'agafen de la mà per liderar el cinema, cal no tenir por de les màscares i les flames, i recordar que totes les revolucions comencen fent por i ràbia, però després no podem ni volem tornar enrere (afortunadament).

La resta de la nit dels Oscars pot estar millor o no tant, però és indiferent. Ja no la recordo. "Parásitos" ha fet història... millor per a nosaltres!

I ara aprofiteu per descobrir-la, si encara no l'heu vista. És coreana, sí. Cal sentir-la en V. O. subtitulada, també. La mitja hora final us descol·locarà i potser us farà ràbia, segur

Però sortireu del cinema entenent millor per què el cinema és fonamental per a nosaltres, tot i deixar-lo aparcat en un racó amb aquella suficiència suïcida, quan els humans ens creiem amb el deure de renunciar, amb aires de superioritat, a les millors creacions de la nostra espècie.

D'això, jo en diria autodestrucció. No tingueu por, doncs, dels jokers ni dels paràsits! Tingueu por de nosaltres mateixos, els nostres enemics.

 

ARXIVAT A:
Premis Oscars

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut