Torna Sitges i tornem a Sitges! perquè Sitges ha tornat amb nosaltres, per Àlex Gorina
ANÀLISI

Cinc suggeriments per a l'edició més inquietant de Sitges

En plena pandèmia mundial de coronavirus arriba la 53a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic, carregada de premis, convidats, projeccions i experiències

Enllaç a altres textos de l'autor Àlex Gorina.

Àlex Gorina

Director i presentador de "La finestra indiscreta"

@FinestraCR
Actualitzat

Torna Sitges i tornem a Sitges! Perquè Sitges ha tornat amb nosaltres. Sitges 2020: més que mai sota l'advocació d'un mite. El lluitador asteca Santo, "el Enmascarado de plata", que ens ha de permetre viure l'experiència del Festival en un ring hiperprotector, i amb una màscara antivirus, defensant el dret a la cultura i en concret als audiovisuals, i en concretíssim al cinema.

A la festa, a la celebració, a la necessitat hiperventilada de tornar-nos a trobar online (és a dir, fent les cues més amistoses que mai, amb tacte, sense contacte), però aplaudint amb el mateix entusiasme de sempre cada careta, cada presentació, tots els convidats, i la confiança dels que no han renunciat a ser al Festival.

Torna Sitges i tornem a Sitges! perquè Sitges ha tornat amb nosaltres
 

Sí, ara que mitja humanitat sembla felicitar-se perquè (finalment) ja tenen l'excusa perfecta per no anar a una sala de cinema, a Sitges reivindiquem i reconquerim el cerimonial col·lectiu d'emocions compartides en grup presencial, sentint-nos cridar, riure, plorar o fotent-nos de qui s'ho mereix. Llibertat d'expressió en estat pur: això ha estat sempre una sala de cinema, i més encara als cinemes de Sitges.

No. No serà el de tota la vida, però ens ha costat una vida sencera defensar Sitges, el cinema i el gènere per ara renunciar-hi. La ciència in-fecció és ara la protagonista, una protagonista anticipada precisament a Sitges, amb tantes i tantíssimes referències presidides pel mestre David Cronenberg. Acollirem el seu fill, amb una de les pel·lícules més genuïnes i originals de l'edició d'enguany.

Auditori, Retiro, Prado, Tramuntana, Brigadoon i l'espai Online, com la gran novetat d'emergència, són els bastions d'una història per no dormir del gran N.I.S., qui va dir una vegada: "Però… qui pot matar un festival?"

Nosaltres no, oi? I com que de ben segur ja teniu la vostra tria planificada, permeteu-me afegir-hi cinc suggeriments inevitables, marginals, de respecte. Són aquests:

Torna Sitges i tornem a Sitges! perquè Sitges ha tornat amb nosaltres
 

1. "El gabinet del Dr. Caligari" de Robert Wiene​
(Projecció 9 d'octubre 11.30 h- Cinema Prado)

Comencem pel començament. El febrer del 1920 s'estrenava a Berlín una pel·lícula considerada el coet visionari del Fantàstic: "El gabinet del Dr. Caligari" de Robert Wiene, també pionera de l'expressionisme alemany malgrat el precedent d'"El estudiante de Praga". A Barcelona va arribar el desembre del 1921. Un film de terror i hipnosi, un film de bojos, un film sobre les distorsions de la ment. Una genialitat que presideix Sitges 2020 i que podreu recuperar a la pantalla de l'arqueològic cinema Prado el dia 9 a les 11.30 h del matí. La mateixa pantalla on el dia 16 a les 11.15 h projectaran el "remake" anglès, dificilíssim de veure, dirigit per Roger Kay, amb guió de Robert "Psicosis" Bloch. La protagonista, Glynis Johns, el contemplarà des dels seus memorables 97 anys acabats de fer!

2. Dues cites de sang
(Projecció "Petit vampire". 8 d'octubre 9.45 h- Auditori)
(Banc de sang anual de Sitges - Hotel Melià, 13 d'octubre de 10-14 h i 17-21 h)

No són tan "gore" com pot semblar. Iniciarem els fills en l'univers vampíric gràcies a "Petit vampire", una joieta francesa dirigida pel curiosíssim Joann Sfar, que ja ens va fer una transfusió dels fluids de Serge Gainsbourg en el biopic que li va dedicar. Animació de canalla excitada garantida, malgrat la mascareta, només començar el Festival de bon matí, el dia 8 a les 9.45 a l'Auditori.

Apunteu a l'agenda arrodonir el vostre esperit participatiu amb una visita al Banc de sang anual de Sitges a l'entrada de l'Hotel Melià, dimarts 13 (cap por!) de 10 a 14 i de 17 a 21. Hemoglobina generosa, vida garantida.

3. Monogràfic sobre l'il·lustrador José Segrelles
(Projecció "José Segrelles, l'il·lustrador universal". 11 octubre 13.30 h- Brigadoon)
(Exposició - de 10-19 h Sala de Can Rocamora, Museu Maricel)

A Brigadoon, aquest espai que neix, mor i ressuscita cada any, com el poble escocès de Lerner, Loewe i Minnelli, trobareu "José Segrelles, l'il·lustrador universal". Immers en un món d'irrealitat prodigiosa, serà protagonista d'una sessió monogràfica. Ignasi Estrella presentarà el documental que li ha dedicat (dia 11 a les 13.30), i que podreu visionar abans o després d'una visita obligada a l'exposició de la Sala de Can Rocamora al Museu Maricel, de 10 del matí a 7 de la tarda. Són algunes d'aquelles delicatessen amagades, d'un Festival on no tot comença ni acaba només amb el ritual constant d'entrades i sortides a les programacions del dia. Un bon passeig, una visita a les botigues, el descobriment de les rareses paral·leles i un raig de malvasia al capvespre bé mereixen un relaxament.

Torna Sitges i tornem a Sitges! perquè Sitges ha tornat amb nosaltres
 

4. Un tast de "30 monedas"
(11 d'octubre, 8.30 i 22 h - Auditori)

I ara, dos moments memorables. Abans de l'estrena a HBO el mes de novembre, el primer capítol de "30 monedas" d'Álex de la Iglesia (amb els fidels Guerricaechevarría i Roque Baños, la incorporació de Pablo Rosso, fotògraf dels Balagueró-Plaza, més la tropa satànica d'un poblet espanyolet pretèrit, Eduard Fernández, Megan Montaner, Miguel Ángel Silvestre i Macarena Gómez) ens el regalaran a l'Auditori, amb aquella afabilitat enganyosa de qui ens va inundar de "mirindas asesinas" i mai ha renunciat a un Sitges Brut. Recordo molt bé la passió de De la Iglesia quan va ser jurat del Festival, devorant pel·lícules amb la poderosa i insaciable gola basca. Ja començo a sentir el poder d'una sessió de cinema protagonitzada per ell. No ens fallis mai, Álex!!!

Torna Sitges i tornem a Sitges! perquè Sitges ha tornat amb nosaltres
 

5. David Lynch, premiat
(18 d'octubre 19.45 h - Auditori)
I acabarem amb el The End: la clausura, amb la còpia digitalitzada d'aquell fantasmagòric "L'home elefant" de David Lynch, mig Tod Browning, mig Sweeney Todd, mig Freddie Francis (un d'aquells clàssics Hammer Directors, fidel també a Sitges) que va ser el creador de les inoblidables imatges en negre i blanc del film. Lynch, que va venir al Festival un memorable 1986 a presentar "Vellut blau" al Retiro, no podrà tornar a recollir el Premi d'Honor per raons evidents. Té més por d'emmalaltir que Woody Allen i François Truffaut junts. Però li arribarà la respiració del "momentum", i ens arribaran les imatges selfie de qui, no només agrairà el premi, sinó que estrenarà la seva darrera creació: autodirigir-se en una "performance" pintada per les seves mans delicades. Serà el diumenge 18 a les 19.45 a l'Auditori.

I quan la sala quedi a les fosques, començaran a respirar els orfebres que preparen ja, l'edició de Sitges 2021. Ja triguen!!!

Torna Sitges i tornem a Sitges! perquè Sitges ha tornat amb nosaltres
 

Pots llegir tots els articles de l'Àlex Gorina al web de Catalunya Ràdio.

ARXIVAT A:
Festival de SitgesCinema
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut