Cesc Gay: "'Sentimental' és un regal enverinat, sembla una comèdia, però a dins hi ha un combat"

Per fi arriba "Sentimental", una producció amb què el director Cesc Gay porta al cinema la seva obra teatral 'Els veïns de dalt'. És una comèdia agredolça, una trobada de veïns i de parelles al límit de les seves possibilitats, i amb quatre protagonistes que atrapen l'espectador i que interpreten Javier Cámara, Griselda Siciliani, Belén Cuesta, Alberto San Juan, ah, i un espai deliciós. Ara s'estrena a Catalunya després que les sales hagin estat tancats durant un mes a causa de les restriccions de la segona onada de la Covid-19. El resultat és hilarant, però no tot són flors i violes, ni a la pantalla ni al set, tal i com ell mateix ha explicat a l'Àlex Gorina. Els teus veïns que inspiren la història ja deuen haver vist l'obra. Els ensenyaràs la pel·li? Els veïns segueixen sent veïns, de fet és ella... no, no sap res encara. Ja han passat cinc anys, però és que és alemanya i viu una mica en un altre món (riu sorneguer). Potser un dia hauré de convidar-la a una cervesa i explicar-li tot el que em van inspirar els seus gemecs. En la sessió de premsa del festival de Sant Sebastià la gent va riure molt, però, d'altra banda, a l'hora de comentar-la i escriure sobre la pel·li els periodistes s'han fixat més en el component de reflexió i de sensacions personals sobre les dificultats dels humans d'estar oberts a escoltar els altres D'una forma instintiva és el que sempre he intentat, generar algun tipus d'emoció. "Truman" era una pel·li trista i dramàtica perquè un dels protagonistes s'anava a morir, però també volia explicar aquesta història amb una vessant en què l'humor hi fos, i aquí a "Sentimental" passa el mateix. M'agrada molt quan tens especialment dos colors en una mateixa paleta. "Els veïns de dalt" és un text que vaig crear mentre escrivia "Truman", això d'alternar dues històries diferents no m'ha tornat a passar mai, soc conscient que "Els veïns de dalt" m'alliberava del que era una pel·li que venia de la malaltia de la meva mare, que era molt més íntima per a mi, més dolorosa d'assumir i d'afrontar. A més, m'ho passava molt bé escrivint-la perquè soc un amant de les comèdies americanes dels anys 50. En resum, era gairebé una obra terapèutica per a mi, era conscient que es tractava d'una obra perquè la gent s'ho passi bé, però sí que després hi ha un altre nivell d'anàlisi, una altra profunditat. "Sentimental" és una història que permet anar caminant per un laberint de tu mateix i reconèixer coses diferents en cadascú... És un regal enverinat, en l'aparença d'una comèdia, a dins hi ha una altra cosa, que és un combat en un matrimoni. Això a mi em sembla molt interessant, la quantitat de coses que poden arribar a passar dins d'una relació de parella és fascinant. De fet, és el tema de les grans pel·lis de Bergman o Katherine Hepburn i Spencer Tracy. Per això és un cant des de l'esperança a seguir lluitant. Com en una altra comèdia, "El nom", aquesta història és una reunió d'amics, que té aquesta cosa concentrada d'estar tots junts en un espai, i on hi ha una tonteria que fa que tot es desfermi. El format funciona al teatre, però al cinema és més complicat "Sentimental" és la pel·li que m'ha costat més de dirigir, és curiós perquè quan ho dic la gent em mira dient: 'però si és molt senzilla!'. I no és veritat. És una pel·li difícil perquè expliques una situació molt concreta en un espai i temps, és un sopar que succeeix en temps real, durant una hora i mitja. És 'un gran moment', com diu Javier Cámara, en què vas explicant el que passa i no t'has de moure d'aquest lloc. Com a actor i director, durant els dies i les setmanes que dura el rodatge has d'estar en aquell lloc precís on hi ha els personatges, i és molt difícil perquè cada dia t'aixeques d'un humor diferent. Això ha estat una feina, un exercici que m'ha exigit més que altres pel·lícules. Javier Cámara, Griselda Siciliani, Belén Cuesta, Alberto San Juan...Ets un director d'actors, com vas trobar Siciliani?, una descoberta. Ve del meu vincle amb l'Argentina, que ja és molt personal, soc mig argentí. Fa poc ho he fet amb Leonardo Sbaraglia, també amb Ricardo Darín... Per mi l'Argentina és un lloc on anar a buscar actors, com passa entre nord-americans i anglesos... La Griselda ja la coneixia i sabia que podia ser una bona parella per a Javier perquè combina molt bé el que jo buscava, que era intensitat i comèdia. Anna Pujol i Mariona Ferrer també han treballat amb tu, havien estat als decorats teatrals, i ha de ser un espai perfecte per ubicar tothom. A la pel·lícula està molt ben definit, i això fa que la pel·lícula sigui molt agradable. És un decorat molt bonic. Havia de ser així, l'espai a la pel·lícula era el cinquè element, eren quatre actors i un decorat. És un plató molt ben fet. I ara tornes al teatre, amb part de l'equip d'"Els veïns de dalt". En teníem moltes ganes, sí, ara amb Pere Arquillué estrenem "53 diumenges", al Temporada Alta.

Cesc Gay: "'Sentimental' és un regal enverinat, sembla una comèdia, però a dins hi ha un combat"

Àlex Gorina entrevista Cesc Gay per parlar l'adaptació al cine d'"Els veïns de dalt", que assegura que s'ha convertit en un dels grans reptes de la seva carrera