La finestra indiscreta

Ave, Kirk Douglas, jo també soc Espàrtac!!!

 Quatre dies abans dels Oscars, l'actor diu l'última paraula i mor als 103 anys
Àlex Gorina
Kirk Douglas
Kirk Douglas

Finalment Kirk Douglas, en un gest de galanteria extrema, ha mort aquesta nit passada als 103 anys, i deixa com a última gran icona supervivent del Hollywood clàssic Olivia de Havilland, també amb 103 anys extraordinaris.

Gran personalitat, carrera impecable fins a la decadència, compromís ideològic, i divuit anys gloriosos, del 1951 al 1969 (pel meu gust): "El gran carnaval", "Van Gogh, la passió per viure", "Camins de glòria", "Espàrtac" i "El compromís" són el resum ideal de les seves característiques i la seva personalitat, amb un record molt emocionat pel que va ser un dels papers menys reconeguts i més sensibles que va fer, el de l'arquitecte trist i enamorat d'"Un estrany a la meva vida"!

 A vegades arrogant, sovint excessiu, amb una virilitat que feia por... però un tità, un home intel·ligent i independent malgrat representar molts dels valors d'aquell Hollywood contradictori, en uns anys en què ser demòcrata no era gens fàcil. Se la va jugar al costat de Bogart i Bacall, i va ser determinant en acreditar el represaliat Dalton Trumbo, quan la cacera de bruixes no li permetia signar els seus guions: Douglas va imposar el seu nom als crédits d'"Espàrtac" i va alliberar la indústria d'una vergonya històrica!

La dada de la Finestra: Kirk Douglas
(REUTERS)

 

La cerimònia dels Oscars, l'homenatjarà?

Inclouran Kirk Douglas a la cerimònia dels Oscars d'aquest diumenge  a l'"in memoriam" anual? L'any passat no van ser capaços de reaccionar a temps per incorporar-hi Stanley Donen, i un segon error similar seria imperdonable! Més encara quan dedicaran un espai especial al record de Kobe Bryant. Però tot és possible, no tenen remei.

Ens hi fixarem molt especialment, en el programa especial de "La finestra indiscreta" que emetran simultàniament Catalunya Ràdio, Catalunya Informaciò i iCat, aquest diumenge d'una a sis de la matinada. L'hem subtitulat "La batalla definitiva", per l'altíssima qualitat dels films finalistes. La millor competició des de fa anys!

El Joker, Jo March, un soldat de la Primera Guerra Mundial, Sharon Tate, Jojo Rabbit, els paràsits coreans, l'irlandès, els pilots de Ford i de Ferrari i els ex d'Adam Driver i Scarlett Johansson vindran amb nosaltres, i jo lluitaré a mort perquè els coreans siguin els grans triomfadors d'una nit on Hollywood podria girar full i fixar-se de debò en el gran cinema, el cinema del futur.

Fotograma de Joker
Fotograma de Joker (Warner / ACN)

Si no és així, i si li fan un lleig monumental a Kirk Douglas, plego. Acompanyaré el Joker, el meu segon gran candidat, a descarregar tota l'adrelina contra un món audiovisual en desintegració, degenerat, pervers, cursi, fals, rònec, lleig, covard, hipòcrita, injust i dolent. Pujarem damunt les limusines i llençarem deixalles i ràbia sobre la catifa vermella, els vestits snobs (queda clar: "sine nobilitate"), les joies llogades, les perruques mal pentinades, els somriures de fireta anacrònica, les entrevistes aduladores, els paparazzi que després fan retocs i les actrius que diuen el contrari però juguen a dones-objecte, i els actors que diuen el contrari però juguen a homes-objecte.

Us faré un spoiler: Joker i jo marxarem amb els paràsits, la Sharon Tate, l'irlandès, els ex, Jo March i el soldat de "Camins de glòria" interpretat per Kirk Douglas a la mateixa Primera Guerra Mundial (i que mereixia més Oscars, molts més que "1917"), i sense Jojo Rabbit (que no en mereix cap i s'ha colat no sé pas com, però "canta" moltíssim). Sí, tots els altres marxarem i els abandonarem en aquell cafarnaüm del Dolby Theatre, en aquella fira de les vanitats del minut de gloria abominable, en aquest femer indecent, per crear i defensar la Gran República Independent del Cinema que declarava el Mestre Miquel Porter i Moix abans de totes les seves classes a la Universitat; per respecte a l'art, als grans del passat, als grans del present i als grans del futur, i per respecte a nosaltres mateixos, que no, no volem plats de llenties.

 Potser ens crucificaran, però quan ens demanin entregar al nostre líder tots cridarem el mateix: Jo soc Joker!! Jo soc Espàrtac!!!!

 

ÀUDIOS RELACIONATS