Filmoteca d'emergència: sis pel·lícules per jugar amb els ratpenats

Diuen que la culpa és d'un quiròpter, però jo diria que tot ve de l'ús culinari imprudent i de l'abús excessiu de la natura. Els ratpenats són només uns petits mamífers voladors que cacen per menjar, i prou. Com tots nosaltres. Llegendes a banda, els ratpenats són també símbols de felicitat, i van coronar el primer escut de la història del Barça, de la mateixa manera que Jaume I el Conqueridor els tenia en altíssima consideració. La seva vida en colònies és interessantísima, i la seva presència és fonamental per a una polinització correcta i un control imprescindible dels insectes i les temibles llagostes. Finalment, han inspirat alguns dels mites i de les pel·lícules més curioses. En voleu unes quantes? 1. "El baile de los vampiros" (Dance of the Vampires) de Roman Polanski (1967) Només començar, el lleó de la Metro es transforma en un vampir amb ullals de luxe i, després, el professor Abronsius (barreja d'Einstein i Tornassol, una performance hilarant de Jack MacGowran) i el seu aprenent l'Alfred (el mateix Polanski, idèntic a Jamie Bell... Podria ser un episodi d'Hergé: "Tintín a Transsilvània"!) investiguen al castell del Comte Von Krolock (Ferdy Maine, un superaristòcrata model Christopher Lee) i del seu fill, que és una "floreta del panical". El seu castell és el paradís dels parents de Dràcula? Sembla que sí, tot i que la van rodar als Alps Dolomites. Estupendíssim homenatge/paròdia als hits de la Hammer, amb un puntet Abbot i Costello, i un puntet violinista a la teulada. L'ambientació és un somni, i l'escena del ball el súmmum. Sharon Tate fa servir la banyera amb la mateixa litúrgia que Deborak Kerr a les aventures africanes, sempre a l'abast de cocodrils i ratpenats. Diguin el que diguin, el pòquer del cinema vampíric el formen "Nosferatu" de Murnau, "Drácula" de Fisher, "Persona" de Bergman i aquest ball de ratolins voladors. 2. "Batman: la película" (Batman: The Movie) de Leslie H. Martinson (1966) N'estic fins al capdamunt, de tots els superherois "very depressed and very dark". De manera que, si he de triar una versió del Batman/DC/Bob Kane/Bill Finger, retrocediré fins a l'esperit del 1939, al pur disbarat adolescent, i al format essencial de les vinyetes dels "tebeios" originals, amb Adam West i Burt Ward emulant Roberto Alcázar i Pedrín, però transvestits amb malles que s'arruguen. Era la sèrie mítica de Fox TV, 120 episodis gloriosos amb la música espurnejada de Neal Hefti, i aquest llargmetratge que en va culminar la primera temporada, prohibit per la censura a Espanya fins al 1979, "olé your eggs"...! Una apoteosi, hi eren tots els millors dolents: la Catwoman de Lee Merriwether mmmm, el Joker de César Romero sarasín-sarasan, el Pingüí de Burgess Meredith (mai un dolent va trobar tan bon actor!) i l'Endevinalla de Frank Gorshin (o era Marc Parrot?) I els Batmòbil, Baticòpter, Batibot i la Batimoto rum-rum. Només "Flash Gordon" (la de Queen) i "Flesh Gordon" (la dels Queer) s'han atrevit a tant! 3. "El murciélago diabólico" (The Devil Bat) de Jean Yarbrough (1940) Alerta, que aquesta és la sensació de la Filmoteca d'avui! Una autèntica producció marginal, més barata que les pel·lis d'Ed Wood. Autèntic cinema independent d'autor, molt, molt abans que ens inventéssim el concepte. Tant és així que presideix l'altar de les icones de gent tan dispersa com John Waters, Gus Van Sant, Werner Herzog i Picha. La cosa va d'un científic amargat i ressentit interpretat per Bela Lugosi, que fa servir shocks elèctrics per crear ratpenats gegants. Per dirigir-los cap a les dianes que ell tria fa servir cosmètics, sobretot un after-shave perfumadíssim que regala a les víctimes. Aquí no tenim, doncs, ni bàtmans ni vampirs, però sí el ninot faller més freak de la història, que emet sons gamberros molt rovellats. Per exemple: en Re Menor, crxxxxñññthiiiiiiiijukkkkkkkkkkkkkxxxifffffffffffffffffff...! Impossible no admirar i adorar aquest estri, del qualvan fer una seqüela i un remake. Com déu mana! 4. "El viejo molino" (The Old Mill) de Walt Disney, dirigida per Wilfred Jackson (1937) Ja treballaven en la preproducció de "Blancaneu i els set nans" i, per posar a prova la genialitat tècnica de la càmera multiplà, que els permetria crear perspectives, van fer aquesta "Silly Symphony" (les Simfonies Tontes són, de llarg, la millor part de la filmografia de Disney), una joia del cinema que va ser Oscar al curt d'animació. 9 minuts en què els habitants del molí fan festes, superen tempestes i tornen a la tranquil·litat. És com una suite simfònica de Leigh Harline en tecnicolor espectacular, protagonitzada per mussols i ratolins, ocells i granotes, papallones i uns ratpenats moníssims, tots la mar d'ecològics... D'aquest curt experimental en sortiran tot "Bambi", l'escena de la Sisena de Beethoven a "Fantasia", i gran part de "Peter Pan" i "La Ventafocs". I tot Miyazaki, és el seu film d'animació preferit! Vull mencionar Purv Pullen, que va fer les onomatopeies dels animalons i també dels ratpenats en magnífic so RCA. Va morir el 1992, i encara ara tots els sons d'ocells que sentiu als Disneyworld són enregistraments seus. Visca en Purv! 5. "Oh... Rosalinda!" de Michael Powell i Emeric Pressburger (1955) Retrocedim al ratpenat més senyorial i artístic de la història: el va crear Johann Strauss Jr. És el ratpenat que dona nom a l'opereta "Die fledermaus" del 1874. Una pirueta mozartiana estil "Les noces de Fígaro", plena de jocs d'amor i traïcions, màscares i suplantacions, amb un personatge, el Dr. Falke, que es disfressa de ratolí volador i li pengen aquest malnom per sempre més. Tot són valsos, com al Sondheim d'"A little night music", homenatges a l'Àustria de Sissí i la Suècia de Bergman. Els directors de "Les sabatilles vermelles" i "Els contes de Hoffman" intenten una tercera aproximació al cinema "very arty", i els va sortir una ruïna per a The Archers, la seva productora. Va ser el final anticipat del seu recorregut gloriós, perquè ningú va entendre tot aquell material preciosista, rococó i frivolíssim traslladat a la postguerra de la Viena ocupada després de la Segona Guerra Mundial. Malgrat que Anton Walbrook, Ludmilla Tcherina i Anneliese Rothenberger se la van jugar amb el vampir més perillós de la seva vida. És com portar Calixto Bieito al Liceu: res a fer, i els va xuclar tota la sang i el prestigi. 6. "Los vampiros de Coyoacán" d'Arturo Martinez (1974) i "La mujer murciélago" de René Cardona (1968) No em resisteixo a importar un parell de ratpenats asteques. Subproductes exemplars, i cultura popular irresistible. La primera té dos lluitadors enmascarats (faltaria plus!) de nom Milmáscaras i Superzán, aliats com si fossin Godzilla i Mothra per lluitar "a zasca i remate" contra uns barons que transformen els seus rivals en ratpenats vampírics (un d'ell és d'Astúries) i també contra una inenarrable col·lecció de nans-wrestlers! La segona va robar sense drets el personatge de la Catwoman de DC. Va ser la primera aparició al cinema, encarnada per la italiana Maura Monti, excelsa actriu que fa servir uns biquinis molt, molt vixens. La superheroïna combat contra uns científics xalats que roben els fluids de l'espina dorsal de lluitadors emmascarats (i torna-hi!) per fabricar monstres amfibis invencibles. Per cert, els monstres també són un plagi molt pneumàtic de la criatura de la llacuna negra...! Demaneu-l'hi a Guillermo del Toro! Rodades als Estudis Churubusco i a Acapulco, aquest programa doble és el que recomano a l'autocine de Golmés...! Èxit antivampirs de la Covid assegurat! Això és tot avui. No us perdeu el pròxim capítol d'aquesta filmoteca d'emergència de "La finestra indiscreta". I, si voleu dir-hi la vostra, envieu-nos un correu a finestra@catradio.cat o feu servir l'etiqueta #FilmotecaFinestra. ---------------------Totes les filmoteques d'emergència de l'Àlex Gorina, les pots consultar al web de Catalunya Ràdio--------------------------------

Filmoteca d'emergència: sis pel·lícules per jugar amb els ratpenats

Ara mateix els ratpenats són l'enemic públic número 1. Us donarem unes quantes pistes per treure'ls del gueto de la Covid!