Avui dia CaixaBank és una entitat bancària, un banc, amb els seus accionistes, els seus clients, les seves hipoteques i l'operació de fusió o absorció de Bankia té tota la seva lògica econòmica -i política des d'un punt de vista espanyol i europeu. És d'una transcendència enorme: parlem de 6.700 oficines, 50.000 treballadors, a banda de l'efecte que pot tenir en la resta de bancs. Ja es parla en aquestes últimes hores de possibles altres fusions, amb la vista posada en el Banc Sabadell. Si l'anterior crisi va reduir els bancs a Espanya de 54 a 12, ara podrien quedar-ne només entre tres i cinc.  "L'estrella blava, amb els dos punts gran i petit de colors vermell i groc, simbolitza un nen que fica una moneda dins d'una guardiola." Com es va fundar l'actual gegant de la banca La Caixa es va fundar el 1904. Tenia un objectiu clar: fer que la gent estalviés amb previsió en temps de turbulències polítiques i econòmiques. De fet, el nom era Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. Era una iniciativa privada, però que bevia dels monts de pietat i el cooperativisme i els sindicats obrers de l'època. Compartien, almenys, una visió d'ajuda i complementarietat de les fàbriques. Francesc Moragas va crear una entitat precursora del que després en diríem l'estat del benestar. En pocs anys, es va anar expandint amb una filosofia molt clara: estalvia ara que pots, per quan vinguin temps més durs. Com que no hi havia continuïtat política a Espanya, i eren continus els canvis de règim, les guerres, les devaluacions de la pesseta, les caixes volien servir de coixí davant de tanta inestabilitat. La Caixa no era l'única. A Sabadell, per exemple, també hi havia una caixa local fins que no hi va haver la gran hecatombe de les caixes amb la crisi del 2008. Havien sobreviscut pràcticament un segle sencer Caixa Catalunya, Caixa Penedès, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Laietana, Caixa Girona, Caixa Manresa, Caixa Manlleu i encara alguna altra, totes vinculades al territori. Al meu poble, a Canet de Mar, per exemple, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis era la que tenia més implantació. I ha estat una tradició familiar que quan naixia un nen o una nena en una família del poble, de seguida se li obria un compte a la caixa. Això va durar fins als primers anys del Club Super3.     La Caixa era més que una caixa L'entitat va créixer a l'entorn d'altres caixes que durant molts anys van formar l'anomenat "sistema català" de caixes, que van estar presents durant bona part del segle XX en casals, esplais de gent gran o clubs esportius locals. Estaven molt arrelades al territori. Precisament per això, perquè l'objectiu més important era ajudar el territori propi, hi va haver poques caixes que entenguessin el negoci amb voluntat d'expansió. Però la Caixa de Pensions per a la Vellesa sí que va començar a expandir-se ràpid. De fet, la primera fusió fora de Catalunya ja va ser el 1930 amb la Caixa Rural per la Federacio Catòlico-agrària d'Eïvissa. Després de la Guerra Civil i la postguerra, amb el creixement econòmic, La Caixa va tornar a expandir del negoci. El 1955 comença un programa de construcció i venda de pisos i apartaments. Més de 25.000 en aquella època. Per tant, la diversificació del negoci també arriba en ple "desarrollismo". La culminació del joc dels negocis a La Caixa es fa als anys 70 ja amb una fornada de nous directius, com Josep Vilarasau, Isidre Fainé, Antoni Brofau i Ricard Fornesa. I, en paral·lel, la banca en general -i La Caixa- es van modernitzant amb les targetes de crèdit, els caixers automàtics...Tot això són petites revolucions per al dia a dia dels clients, és clar.  "La Caixa es va fundar el 1904. Tenia un objectiu clar: fer que la gent estalviés amb previsió en temps de turbulències polítiques i econòmiques".   De l'estrella de La Caixa a avui Amb la modernització, també arriba el canvi de la marca i del logotip... Va ser l'any 1982 que La Caixa li demana a Joan Miró fer servir l'estrella del seu tapís famós com a marca, que s'ha mantingut. Per cert, que l'estrella blava, amb els dos punts gran i petit de colors vermell i groc, simbolitza un nen que fica una moneda dins d'una guardiola. Forma part de la imatge amable que sempre ha volgut vendre La Caixa, i que va triomfar amb un anunci i una frase que han fet fortuna. El tram final és més de negoci i de transformació de La Caixa en el que és avui. El 1990 es fusiona amb la Caixa d'Estalvis de Barcelona i es converteix en la tercera entitat bancària d'Espanya en aquells moments. Després vindrien més fusions del sector i, finalment, l'any 2008, amb la crisi que va debilitar la banca a tot Europa, es va escombrar el sistema de caixes català. Ara, amb la política monetària del Banc Central Europeu que dicta tipus d'interès a nivell zero, el negoci de la banca, com a tal, també està estancat. I perilla davant el que podria ser una gran crisi econòmica a causa del coronavirus. Per això els bancs espanyols aquest 2020 tornen a estar a punt per a un nou joc de fusions i absorcions. "Des dels anys 90 que la compra o fusió amb l'aleshores Caja Madrid ha estat sobre la taula de La Caixa. Però les condicions polítiques no es donaven." Per què la fusió de CaixaBank amb Bankia? Des dels anys 90 que la compra o fusió amb l'aleshores Caja Madrid ha estat sobre la taula de La Caixa. Però les condicions polítiques no es donaven, per un discurs determinat del nacionalisme espanyol de l'època d'Esperanza Aguirre i José María Aznar, o pel que va passar a Catalunya l'octubre de 2017, també. Ara, quan Bankia ja ha fet neteja de l'enorme forat d'èpoques anteriors i el coronavirus i la Unió Europea fan que no hi pugui haver lectures polítiques internes, potser és el moment d'aquesta operació, que, sobretot, és d'interès bancari i dels accionistes de CaixaBank. Les reaccions sentimentals que provoca una decisió com aquesta tenen molt sentit perquè, per bé o per mal, la història de La Caixa és també la història de Catalunya. Pots llegir tots els articles de Toni Cruanyes al web de Catalunya Ràdio.