Ja hem clonat micos. I ara què?

La Xina ha estat la primera que ha aconseguit clonar primats, l'espècie més pròxima als humans, i l'anunci ha reobert, com era de preveure, el debat sobre si algun dia veurem també una rèplica perfecta d'algú de nosaltres.

Però ens podríem preguntar si cal, realment, seguir aquest camí i si compensa destinar tants esforços i diners a aquesta via, quan investigadors de tot el món la qüestionen. Afirmen que no té cap ús terapèutic demostrat, que és molt cara i poc eficient.

I això quan, a més, tenim en aquests moments línies de recerca molt atractives i sense les connotacions ètiques que comporta clonar un humà. Per exemple, per citar-ne només una, podríem apostar per tècniques que ja permeten reproduir exactament, a mida molt petita, teixits o, fins i tot, un òrgan sencer d'un determinat malalt, de manera personalitzada i sense fer servir animals.

Per què, doncs, la clonació? El repte pot semblar llaminer, però no queda clar si seria per motius estrictament científics o, més aviat, de supremacia tecnològica. Sembla com si, al darrere d'aquestes investigacions, hi hagués, en realitat, una cursa d'obstacles per guanyar un podi mundial que aclareixi si la Xina serà finalment capaç d'arrabassar el lideratge tecnològic als Estats Units.

En qualsevol cas, obrir la porta de la clonació humana ens pot dur a una dimensió nova amb molts interrogants: Quins drets tindria un home o una dona clonats? La seva existència estaria supeditada a qui hagués ofert les seves cèl·lules per a la clonació? Tindria una vida com la de qualsevol de nosaltres? O, en el futur, podríem, fins i tot, arribar a produir humans per a investigació, com si ens trobéssim en el "món feliç" que descrivia Aldous Huxley?

Potser caldria que ens avancéssim a aquest panorama incert amb mesures legislatives que restringeixin aquest tipus de pràctiques i protegeixin no només els drets dels animals clonats, sinó també els nostres, la nostra llibertat i la nostra singularitat com a éssers humans.

Si més no, la clonació de primats ja ha obert aquest polèmic debat i tots estem convidats a dir-hi la nostra.

Pensem-hi una mica. Algú de nosaltres voldria ser, de debò, només una rèplica?