Internet, un esport de risc?

Dos mossos d'esquadra truquen a la porta, i obre una dona gran, de gairebé 80 anys, amb l'evident sorpresa de trobar-se amb la policia a casa seva. Els agents li expliquen que han obert una investigació i que necessiten parlar amb ella perquè els consta que des del seu domicili s'ha dirigit un ciberatac contra una coneguda empresa farmacèutica. L'àvia, astorada, els respon que només fa servir l'ordinador per atendre el correu.

Segons els experts en ciberseguretat, aquesta escena, que pot semblar pròpia d'una sèrie de policies, és més habitual que no ens pensem. Alerten que no som prou conscients dels riscos que assumim només pel fet d'estar connectats a internet. I és que si fins no fa gaire ens sentíem relativament segurs si no obríem cap correu desconegut ni clicàvem en enllaços sospitosos, ara la sofisticació dels ciberatacs ja permet que ens infectem amb virus informàtics només per estar connectats a la xarxa. I no tan sols això: si deixem el wifi engegat o alguns dispositius en funcionament estem obrint la porta de casa perquè ciberdelinqüents utilitzin aquestes connexions per delinquir contra nosaltres o contra tercers. A més, es tracta d'un perill que es multiplicarà exponencialment amb l'arribada dels ordinadors quàntics, milions de vegades més ràpids i potents, i capaços de desxifrar els nostres actuals sistemes de seguretat.

Què podem fer-hi, llavors? Em pregunto qui és que, actualment, no està connectat en algun moment. I no estic pensant només en l'ordinador o el telèfon mòbil, sinó també en la quantitat de dispositius cada vegada més sofisticats que formen part de la nostra vida diària i que treballen amb connexió: des de sistemes de calefacció que s'accionen a distància fins a televisors intel·ligents, cotxes que eviten les vies amb més trànsit o, fins i tot, bombetes que podem regular a través d'una aplicació. És cert que potser molts interactuem en xarxes socials sense ser plenament conscients del volum d'informació que estem "regalant" quan pengem una foto o compartim un comentari sobre l'últim viatge que hem fet. No pensem que la nostra publicació pugui arribar més enllà d'allò que controlem i servir, per exemple, per informar desconeguts que no som a casa i que tenen una oportunitat perfecta per entrar-hi a robar.

Però, podem realment prescindir d'internet? Clausurar els comptes de Facebook , Twitter, Messenger o Instagram? Donar-nos de baixa de Whatsapp, desconnectar les dades del telèfon, no fer cap consulta virtual i deixar de comunicar-nos per correu electrònic? Possiblement estaríem més segurs, però com rebríem documents que necessitéssim si ja gairebé ningú no escriu cartes? I quantes trucades hauríem de fer per comunicar coses petites que podríem resoldre amb un parell de missatges? Quanta informació ens perdríem pel camí? Fins a quin punt anar contra corrent ens aportaria seguretat però ens faria la vida força més complicada?

Esclar que també podem optar per assumir alguns riscos i repensar la nostra relació amb internet: tornar-nos més curosos amb les nostres publicacions, amb els correus o enllaços que obrim, desconnectar el wifi a la nit o quan no siguem a casa, i actualitzar regularment tots els nostres dispositius. Personalment, trio aquesta segona opció. De fet, diuen que la seguretat absoluta no existeix. Cal acceptar-ho. I, a més, una mica de risc sempre fa la vida més interessant.