Discs que et canvien la vida, per Mazoni, Joana Serrat i Cala Vento

Has pensat mai què té d'especial aquell disc que no pots parar d'escoltar? O per què una cançó et toca l'ànima com cap altra? Quin disc no falta a la banda sonora de la teva vida? Els "Independents" d'iCat s'han sumat a la iniciativa de les biblioteques del Gironès d'aprofundir en el significat dels discos favorits d'alguns artistes catalans. Joana Serrat, Cala Vento i Jaume Pla, hi participen i ens han explicat quins àlbums escolten més i per què. 1. Joana Serrat, "Blood on the Tracks" (Bob Dylan, 1975) "És un dels cinc o sis discos que més he escoltat de la discografia de Bob Dylan, però cada vegada que l'he escoltat n'he descobert noves lectures, hi he trobat coses i angles diferents, i això és bàsic perquè una obra esdevingui un clàssic, sigui atemporal, i és una cosa que busco sempre en la música que escolto." És el quinzè treball de la discografia de Bob Dylan i aquest any n'ha fet quaranta-cinc de la seva publicació. El 2015 va entrar amb tots els honors al Saló de la Fama dels Grammy &#8203;Què té aquest àlbum que el fa tan especial? Aquest disc és molt especial per molts motius. "Grosso modo, el que atreu més és el teló de fons que és aquesta tragèdia grega, aquest oracle que s'imposa sobre el protagonista, aquest destí del qual no es pot escapar. I aquest tint de tragèdia que l'impregna. Les deu cançons, que són com deu pintures o quadres que formen part d'aquest global, un conjunt que és una obra mestra. Què vas sentir la primera vegada que el vas escoltar? Recordo perfectament el dia que vaig descobrir el disc, el primer dia que vaig sentir aquesta obra. Va ser un gran impacte i vaig tenir la sensació que algú havia escrit aquestes cançons perquè jo les escoltés. Em passa molt amb Dylan: primer hi ha una part intuïtiva i una cosa que m'interpel·la, que és una sensació molt visceral. Fins i tot, ha de passar un temps perquè jo ho pugui racionalitzar. Passa que primer ve l'emoció i després hi poso les paraules per poder explicar què estic vivint i quin és l'impacte. Quina és la teva cançó preferida del disc? Al llarg dels anys n'hi ha hagut diverses, però n'hi ha una que s'ha mantingut amb els anys, que sempre m'ha tocat, que és "Buckets of rain". I la més representativa? Es fa difícil de dir, però la decisió de Dylan de començar el disc amb "Tangled up in blue" és ideal. Tant per la sonoritat com pels elements sonors de la composició o l'ús d'aquestes imatges tan clàssiques. Al final és una cançó que ens obre la porta i ens deixa endinsar-nos en aquest viatge tan personal i tan únic. 2. Cala Vento. "Fauvorite worst nightmare", d'Arctic Monkeys "És un dels dos discos amb què vam descobrir aquesta banda tan especial per a nosaltres. Ens sembla un disc rodó." El duet de l'Empordà, format per l'Aleix i el Joan, tria aquest disc, publicat el dia de Sant Jordi del 2007. Què té aquest àlbum que el fa tan especial? Vaig descobrir Arctic Monkeys amb aquest disc i em va canviar la vida als 15 o 16 anys, perquè és quan comences a forjar el teu gust musical, i a partir d'aquí vaig anar construint totes les meves influències musicals. Quina és per a tu la més representativa? -Hi ha una cançó que potser no és la millor, que es diu "If you where". Hi ha diferents parts i cadascuna representa els diferents moments que té el disc, té la paleta de colors de tot el disc en general, és una molt bona manera d'introduir-te en el disc i veure per on va. -Jo em quedo amb la primera, "Brainstorm". 3. Jaume Pla, "Revolver" (Beatles, 1966) "És com els Simpson, els veus de petit i de gran, i tenen sentit igual." "Revolver" és el setè àlbum del quartet de Liverpool, publicat el 1967. Anava entre "Rubber Soul" i "Sargent Pepper". Què el fa tan especial per a tu? A dos nivells: un és que és el primer vinil que em vaig comprar. Tenia 13 o 14 anys i a partir d'aquí vaig fer tota la col·lecció dels Beatles. I no tenia cap més grup. També, en segon lloc, és important com a adult; el considero el millor o un dels millors de la seva discografia, encara que ara em fixo en coses diferents. Què vas sentir la primera vegada que el vas escoltar? El primer cop em va estranyar una mica. El vaig trobar bastant fosc la primera vegada, però després, a mesura que el vaig anar escoltant, em va anar agradant molt, perquè és molt variat i és la millor col·lecció de cançons que tenen els Beatles. I m'ha canviat la vida per això, perquè he passat de coses més comercials, com Rick Ashley o Bananarama... És el primer disc seriós que vaig escoltar i va ser la meva prova d'entrada a d'altres, a Radiohead o Bob Dylan. Quina és per a tu la seva cançó més representativa? Es fa difícil, perquè les cançons són molt variades. Qualsevol del disc em sembla boníssima, excepte "Yellow submarine", que no m'agrada. A part d'aquesta, a totes les altres els posaria de 8 a 10.

Discs que et canvien la vida, per Mazoni, Joana Serrat i Cala Vento

Bob Dylan, els Beatles i Arctic Monkeys, entre els àlbums seleccionats pels quatre músics catalans