De Ferran Orriols a Everything But The Girl: les novetats de la setmana

Ferran Orriols. "Plata" El 2011 Nyandú van guanyar el concurs Sona 9 i això els va permetre una bona projecció professional que es va materialitzar en uns quants discos i un munt de concerts. El 2019 el trio osonenc va anunciar una aturada indefinida i va ser llavors quan Ferran Orriols va decidir donar sortida a una necessitat vital. El resultat d'aquest procés és "Plata", el seu debut que ha gestat tot sol, des de casa, i on ha tocat tots els instruments i l'ha autoproduït. El 19 de maig el presenta en directe a l'espai ETC de Vic i uns dies abans passarà per l'"Independents" d'iCat. Everything But The Girl. "Fuse" Després de 24 anys des del seu últim disc d'estudi, Everything But The Girl tornen amb un nou disc, "Fuse". El duet, format per Tracey Thorn i Ben Watt, va anunciar una aturada després de la publicació de "Temperamental" del 1999. Durant tot aquest temps la parella ha publicat discos pel seu compte fins que han pensat que era un bon moment per reactivar la banda. Asseguren que el resultat final s'allunya d'allò que havien previst inicialment el 2021 amb el seu retorn però el resultat final és un disc que sona a Everything But The Girl de tota la vida, tot i que amb una sonoritat actual. Cala Vento. "Casa linda" Aleix Turon i Joan Delgado, els dos cervells de Cala Vento, mai acostumen a fer dos discos iguals. "Casa linda" és com han titulat la seva quarta entrega d'estudi i aquest cop han apostat més que mai per la combinació de pop i so de guitarres. A més, hi col·laboren Amaral a "Teletecho" i Gorka Urbizu, de Berri Txarrak, a "Passar pantalla", una cançó que canten en català i euskera. De moment, hi ha dues dates de presentació a Catalunya. El 26 de maig a Santa Coloma de Queralt dins del Festival Maig i el 8 de juliol al Festival Cruïlla. Dimarts que ve el programa "Independents" d'iCat entrevista Cala Vento. Dan Peralbo. "Cosa fina" Tot i ser molt jove Dan Peralbo viu una segona joventut musical. I és que cal recordar que va començar com adolescent en una banda anomenada Els Flipats. Després va marxar a Londres i quan va tornar va reactivar la seva carrera. El 2021 va guanyar el concurs Sona 9 i des de llavors no deixa de publicar material nou en forma d'EP. El més recent és "Cosa fina", un grapat de cançons enèrgiques gravades a Barcelona sota la supervisió, un cop més, d'Albert Rams, que és qui firma la producció. Jimena Amarillo. "La pena no es cómoda" Jimena Amarillo en va tenir prou amb un primer treball per convertir-se en l'artista revelació del 2021. Els segons discos mai són fàcils, especialment quan hi ha tan rebombori mediàtic, però a l'artista valenciana no li tremola el pols ni se sent intimidada per l'èxit. "La pena no es cómoda" és com ha titulat aquesta segona entrega on es reinventa constantment i on s'allunya d'aquest pop d'habitació de quan va començar. Sorprèn, i molt, com experimenta amb les guitarres i les bateries. I TAMBÉ . Sílvia Pérez Cruz. "Toda la vida, un día" . Tarta Relena. "Remixos de Fiat Lux". . Rayden."La victoria imposible" . Putochinomaricón. "Afong (Mordió la mano del amo)" . Enter Shikari. "A kiss for the whole world" . Tiësto. "DRIVE" . ALL HANDS_MAKE LIGHT (components de Broken Social Scene i Godspeed You! Black Emperor). "Darling the dawn" . Rodrigo y Gabriela. "In between thoughts...a new world" . The Mars Volta. "Que Dios te maldiga mi corazón" . Easy Star All-Stars. "Ziggy stardub" . Jethro Tull. "RökFlöte"

De Ferran Orriols a Everything But The Girl: les novetats de la setmana

Discos nous per escoltar sol o en companyia