5 bandes del Sona9 que han triomfat tot i no guanyar
Sí, és un tòpic: "arribar a la final d'un concurs ja és un premi". I és cert. Però en el cas del Sona9, si un grup arriba a la final això vol dir que ha superat desenes de bandes en diferents fases eliminatòries, i quedar segon o tercer classificat no és un premi de consolació. En la llarga història del certamen, algunes d'aquestes bandes han tingut carreres més fructíferes i exitoses que els guanyadors. Qui no recorda el cas dels Manel?
Són l'exemple més contundent de la dita "els últims seran els primers". Els Manel van recollir el Premi Joventut l'any 2007, darrere de The Gruixut's, però es van endur la glòria. Avui, amb quatre àlbums al sarró, mostren una solidesa envejable.
Es van presentar com a aspirants a tres edicions del Sona9 i en van ser finalistes el 2005 en la categoria de cançó d'autor. Mai no van guanyar el concurs.
Si hagués estat pel vot popular, hauria guanyat l'edició del 2010. El premi se'l van endur La Iaia; dues propostes diferents, dues trajectòries igualment fermes.
Ara són veterans de l'escena alternativa de Catalunya, però també es van presentar al Sona9. Uns primerencs Anímic van guanyar el 2005 el premi Joventut, tot i que en la categoria de pop-rock.
L'any 2012 van quedar en tercera posició, en un combat igualat amb Empty Cage i Patch. Les tres bandes roden amb força, però la banda del Maresme porta un sensible avantatge.
