Cançó de la setmana d'iCat: "No hay futuro", de La Casa Azul

Cançó de la setmana d'iCat: "No hay futuro", de La Casa Azul

Les cançons de La Casa Azul arriben sempre amb una promesa explícita: corda't el cinturó i prepara't per llançar-te a la pista com si no hi hagués demà. Són èpiques i efervescents, petites bombes de rellotgeria que esclaten en una pluja de gominoles i arcs de Sant Martí pintats a mà, com si els Beatles del "Sgt. Pepper's" viatgessin fins al segle XXI per apoderar-se de totes les discoteques del món. I, enmig de tanta eufòria, o potser per sota, s'amaguen composicions boniques amb missatges a vegades sensibles, a vegades amargs o melancòlics. La prova del cotó fluix diu que si una cançó sobreviu després de despullar-la de tots els seus ornaments, és una bona cançó. Les de Guille Milkiway tenen aquesta virtut. Balla-les totes, però no deixis d'escoltar-les.

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut