Cançó de la setmana d'iCat: "Com els ocells", de Mabel Flores
Passeja't per les lletres de "Meraki", el seu nou disc, i trobaràs un fil daurat que el travessa de dalt a baix. Del "Yo no vine a callar ni a contentarme" de "Mujer incendio" al "ratito pa ti sola" de "Mi amante preferida", Mabel Flores llança un missatge diàfan que col·loca les dones davant del mirall de les mil i una opressions amb les quals conviuen. Ho fa des del combat, des de l'humor i la ironia, i se serveix de les músiques que amb més facilitat arriben als peus: un punt mestís, un punt festiu, ritmes llatins i una vitalitat de festa major que sap ser dolça i esperançadora. A "Com els ocells", abaixa el ritme per parlar d'ales inútils i gàbies que no ens fan lliures. I com que la manera més efectiva de dir les coses sol ser anomenar-les pel seu nom, convida amb un emocionant crescendo a agafar la mà de les companyes per trencar portes i volar ben alt.
