Cançó de la setmana d'iCat: "7 anys de mala sort", de Galgo Lento
Martí Galan (Terrassa, 1996) va anar a petar a la música gairebé per casualitat i, com un Bruce Springsteen del segle XXI, el que va començar com una diversió inofensiva va acabar convertint-se en passió irrefrenable. Recorrent a tot el que tenia a l'abast a internet, va aprendre els rudiments de la producció, a tocar el piano i la guitarra, i es va llançar a escriure cançons terribles (paraules seves) amb la immediatesa com a bandera, inspirant-se en el pop lo-fi i les inquietuds pròpies de la seva generació. La primavera passada, després de cinc anys de feina, arribava el primer disc, l'equilibrat i tranquil "Dies i dies", al qual afegeix ara "7 anys de mala sort", la cançó que fa de Galgo Lento un animal ràpid que es mou bé en els ritmes vitaminats, les guitarres urgents de la new wave i el rock lúdic i descarat dels 80. I com que no hi ha cançó bona sense bon videoclip, tot és a les imatges. Més que amor, això és frenesí.
