I si, en el futur, no podem sortir a l'espai?

Com passa a la Terra, també hem contaminat l'espai. Si no hi trobem solucions, podem comprometre les expedicions espacials futures

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto37

Purificació Barceló

Redactora de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència

@pjbarc
Actualitzat

Heu pensat mai en la possibilitat que els grans projectes per conquerir l'espai es quedessin aturats a causa d'un perill més gran que el mateix risc que suposen els viatges espacials? Que no poguéssim tornar a la Lluna, ni anar a Mart? Ni descobrir misteris com el de la matèria fosca o si hi ha vida en altres planetes? Que haguéssim de renunciar al somni d'apuntar-nos algun dia a un viatge de turisme espacial?

Doncs tots aquests projectes es podrien veure enterbolits en un futur no gaire llunyà pel risc d'impacte amb partícules de deixalles espacials, que provenen de residus de les diferents missions, del llançament de satèl·lits o de xocs entre naus.

Des de les primeres expedicions a l'espai als anys seixanta, s'han acumulat al voltant de la Terra gairebé 200 milions de residus de mida diferent. Es calcula que, més de 20.000, són superiors als 10 centímetres de diàmetre i que gairebé 800.000 tenen entre 1 i 10 centímetres. La resta són més petits i, per tant, molt difícils de detectar, desviar o destruir.

No suposen perill per a les persones a la Terra, però constitueixen un risc real tant per a les naus com per als astronautes que fan passejos espacials. Com a prova, només cal que pensem que l'impacte d'un petit cargol a velocitat espacial és pitjor que el d'un tret d'alt calibre disparat a la Terra.

No és ciència-ficció i no s'hi val tancar els ulls i continuar destinant grans esforços a projectar ambicioses missions, mentre no tinguem prou en compte aquest perill que ja ens ha provocat ensurts en el passat: un d'aquests residus va destruir el satèl·lit francès Cerise, un altre va arribar a amenaçar, fins i tot, l'Estació Espacial Internacional i, també, van ser deixalles espacials les que van deixar marques de fins a 8 mil·límetres als panells solars del telescopi Hubble, que es van haver de substituir el 2002.

Es tracta, doncs, d'una amenaça real, però les estratègies que s'han pensat per lluitar-hi, com ara un millor blindatge de naus o l'observació i monitorització de la ferralla, no sembla que donin prou resultats.

Potser caldria abordar més seriosament, amb més imaginació i amb tota la tecnologia de què disposem, l'eliminació d'aquests residus i considerar el perill que representen.

Encara que ara deixéssim de llençar deixalles a l'espai, cosa que fem contínuament, hi hauria ferralla que es mantindria al nostre voltant durant milers d'anys.

Com passa a la Terra, també hem contaminat l'espai i ens correspondria trobar-hi solucions. Si no ho fem, podem comprometre les expedicions espacials futures i ens podem veure obligats a conviure amb aquests residus durant molt de temps. Potser per sempre...

Anar al contingut