I Anna Gabriel es va canviar el pentinat

En només 24 hores, la "justícia" espanyola ha posat un cantant a la presó, ha censurat una exposició sobre presos polítics i ha segrestat un llibre. I si cola, cola, que bé saben alguns jutges que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg és lluny, geogràficament i mentalment; mentrestant, tot això que has guanyat per generar autocensura a la societat i ajudar el partit al poder a guanyar unes altres eleccions agafant-se al clau roent de l'estratègia de la por.

Diria que anem per bingo, però el bingo el vam cantar fa molt de temps. I malgrat el cúmul de despropòsits democràtics i el menyspreu constant als drets més bàsics, la premsa espanyola ha trobat temps i espai per parlar del nou pentinat d'Anna Gabriel. No reproduiré el que s'ha dit, fa mandra i pena, però podeu buscar-ho si us vaga, ho trobareu fàcil: masclisme del pitjor.

Què té a veure la censura amb el masclisme? Que els dos s'escalfen les mans al mateix foc ancestral i antic, tribal. Tribal, sí; una resta d'altres èpoques, quan la supervivència depenia del fet que tota la tribu interpretés la realitat i les normes de conducta  de la mateixa manera i quan l'ovella negra era una amenaça per a aquesta supervivència.  Ara passa just el contrari, que la supervivència passa necessàriament per l'existència d'ovelles negres: la supervivència de la llibertat d'expressió, de la justícia, de la democràcia i, al capdavall, del sentit comú i la intel·ligència.

Anna Gabriel, i tantes altres dones, és una ovella negra: hi ha homes, i quan dic homes vull dir poder, que senten amenaçat el seu lloc de privilegi a la tribu davant de dones que posen en dubte, amb la seva simple presència, la font i la legitimitat d'aquests privilegis ancestrals i fan trontollar els prejudicis amb què han bastit la seva realitat. I mentre la censura (presó) de Gabriel no arriba, miraran de censurar el seu nou pentinat, perquè aquest és el nivell.