Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Historial Clínic

Un cas d'Alzheimer cada tres segons: un adeu lent a la vida

Aquesta malaltia neurodegenerativa, identificada sovint amb els oblits, està estretament lligada a l'envelliment de la població, però no és l'únic factor de risc

Actualitzat
TEMA:
Alzheimer

Un oblit que acaba destruint la identitat de qui ho pateix. L'Alzheimer és una malaltia cruel, que va erosionant, a poc a poc, o a més velocitat en altres casos, els records de la persona, com si fos una màquina piconadora.

És la malaltia neurodegenerativa i la demència més freqüent en les persones grans, més del que pensem. Segons l'Organització Mundial de la Salut, cada tres segons n'apareix un cas al món, i s'estima que l'any 2050 més de 150 milions de persones patiran aquesta malaltia.

A Catalunya, unes 86.000 persones amb una mitjana d'edat que s'acosta als 81 anys tenen Alzheimer, i un 64,5% són dones.

Tabula rasa: què és l'Alzheimer

La pèrdua progressiva de neurones que queden sense funcionalitat és la causa principal de l'Alzheimer, que provoca que el sistema nerviós no pugui realitzar la seva funció amb normalitat.

"Al voltant i dins de les neurones s'acumulen les proteïnes beta ameloide i tau hiperfosforilada, que provoquen la degeneració de la neurona i, finalment, els símptomes", explica la doctora Raquel Sánchez-Valle, cap del Servei de Neurologia i responsable de la Unitat d'Alzheimer i Altres Trastorns Cognitius de l'Hospital Clínic de Barcelona.

A partir d'aquí, comencen els oblits, la desorientació, la pèrdua de comunicació i una dependència que cada cop dificulta més les activitats del dia a dia.

Un astròcit creixent en un cultiu en el laboratori
Els antecedents familiars poden augmentar el risc de patir Alzheimer. (Gerry Shaw / Wikimedia Commons / CC BY-SA 3.0)

L'envelliment, únic factor de risc?

Fins als 65 anys, el risc és petit, però a partir d'aquesta edat es dobla la incidència; a partir dels 85, una de cada tres persones pateix algun tipus de demència, i en el 60% dels casos és Alzheimer.

Tanmateix, és un error pensar que envellir és sempre sinònim de patir demència. Tot i que el més freqüent és que els símptomes es manifestin a partir dels 65 anys, hi ha pacients que els experimenten de manera més precoç, a partir dels cinquanta.

A banda de ser dona i tenir una mala salut cardiovascular, els antecedents familiars poden influir, però en cap cas són determinants. Hi ha altres casos, "un de cada 1.000", on la probabilitat de desenvolupar la malaltia és molt més alta, del 50%, perquè hereten una mutació genètica dels pares. "És poc freqüent, però existeix aquesta minoria", defensa la doctora.

Els senyals d'alerta

Els símptomes més freqüents són els oblits. "Són problemes de memòria recent: recorden perfectament el dia del seu casament, però no què han esmorzat", afirma la doctora. Poden ser freqüents (més d'un cop al dia), persistents (dia rere dia durant mesos), importants i progressius, que és la tendència en fases més avançades de l'Alzheimer.

De tocs d'atenció, però, n'hi ha més. La neurodegeneració interfereix en el funcionament normal dels circuits de neurones que treballen en la memòria, però, també, a mesura que la malaltia empitjora, en el funcionament d'altres àrees cerebrals que s'encarreguen de tasques cognitives com el llenguatge, l'orientació, la capacitat de fer tasques, i també de les reaccions emocionals:

"En les fases inicials, el més habitual és que hi hagi irritabilitat, manca d'iniciativa, apatia. En les més moderades, la persona ja comença a no reconèixer el seu entorn o es confon quan es fa fosc. Això fa que reaccioni amb agressivitat verbal, que pot arribar a ser física."

La figura del cuidador és fonamental en l'acompanyament del pacient d'Alzheimer.
La figura del cuidador és fonamental en l'acompanyament del pacient d'Alzheimer

No només és el malalt qui viu aquests efectes, sinó també la parella, la família o els amics, que en molts casos són qui se'n cuiden i s'enfronten al repte d'adaptar-se als canvis que vagin arribant.

És el que es coneix com a síndrome de sobrecàrrega del cuidador, que provoca un deteriorament de la seva salut mental i/o física. Des del sistema sanitari, reconeix Sánchez-Valle, intenten acompanyar "per evitar que, enlloc d'un malalt, en tinguem dos".

El futur, esperançador?

Actualment, l'Alzheimer no té cura i els tractaments que existeixen, com fàrmacs o programes d'intervenció cognitiva, no poden modificar el curs natural de la malaltia. Tot i això, els investigadors estan treballant en diferents línies per aconseguir, per exemple, eliminar o disminuir les acumulacions de proteïnes patològiques.

Es desdibuixa així un futur "no tan llunyà" que la doctora es mira amb bons ulls, però sent realista al mateix temps:

Els fàrmacs demostraran un efecte sobre la malaltia ja no modificant la comissió o els símptomes conductuals, sinó la neurodegeneració. Curar és difícil, perquè vol dir tornar a la vida unes neurones que estan mortes.

ARXIVAT A:
Alzheimer
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut