Incomprensió, desconeixement i dolor. Són els tres adjectius que utilitzen les dones que tenen endometriosi per parlar d'aquesta malaltia. No és estrany perquè, tot i ser la malaltia ginecològica més freqüent, és una gran desconeguda i la majoria de dones que la tenen triguen fins a 10 anys a ser diagnosticades. L'endometriosi és una malaltia que es produeix quan el teixit de l'úter, l'endometri, s'implanta en altres òrgans propers, com ara els ovaris, la bufeta o el recte. Encara que no sigui el lloc on toca, l'endometri segueix fent les funcions que li pertoquen i d'aquí neix el dolor: "L'endometri es prepara perquè la dona es quedi embarassada, i si no es queda embarassada té la regla. Però aquesta regla no té sortida, aquesta regla surt a la pelvis, surt a l'ovari i produeix una sèrie de reaccions. El cos intenta defensar allò que no és normal i d'aquí ve el dolor, un dolor cada cop més intens", explica el doctor Carmona, de la unitat especialitzada de l'Hospital Clínic. El doctor Carmona, de l'Hospital Clínic, entrevistat per Adam Martín (Francisco Avia) Els símptomes de la malaltia són, entre altres, menstruacions doloroses o invalidants, dolor durant les relacions sexuals i, fins i tot, infertilitat. A més, en molts casos, aquest dolor no només es manifesta durant el període de la menstruació, sinó que pot arribar a ser molt intens i acompanyar les dones pràcticament cada dia de les seves vides. És un dolor crònic que només es pot aturar amb un tractament adequat. 1 de cada 10 dones fèrtils la té L'endometriosi és molt freqüent: un 10% de les dones en edat reproductiva la tenen. En total, parlem de 400 mil dones a Catalunya, 2 milions a Espanya i 176 milions a tot el món. Les xifres no queden aquí, explica el doctor Carmona: "D'aquest 10%, una quarta part tenen formes severes. Vull dir que si a casa nostra hi ha 400.000 dones que la tenen, 100.000 tindrien una forma greu de la malaltia." Una malaltia amb biaix de gènere Un dels problemes principals amb què xoquen les pacients amb endometriosi és que el dolor que tenen s'ignora o es relativitza pel sol fet de ser dones. D'entrada, hi ha una falsa creença que afirma que "és normal que la regla faci mal". Davant aquesta afirmació, moltes dones amaguen el dolor i l'assumeixen com una cosa normal, quan no ho és. D'altra banda, les dades corroboren que la prevalença de dolor crònic és molt més alta entre les dones que no pas entre els homes. Un estudi del 2014, per exemple, afirma que el 90% de les consultes per dolor crònic eren dones. Tot i això, a les dones se les pren menys seriosament quan parlen de dolor: se sol considerar que les queixes del sexe femení són psicosomàtiques en un 25% dels casos, davant del 9% de les queixes dels homes. Dades que estan incloses al llibre "Mujeres invisibles para la medicina", de la doctora Carme Valls-Llobet. Totes aquestes xifres relacionades amb el biaix de gènere ajuden a entendre per què l'endometriosi és una malaltia tan difícil de detectar, tant pel personal sanitari com per les mateixes pacients. De fet, es calcula que es triga entre 7 i 10 anys a detectar la malaltia. L'endometriosi, una malaltia poc diagnosticada A la cua de la investigació científica Sumat a això, la recerca mèdica d'aquesta malaltia és molt reduïda. Si fem una cerca a PubMed, un portal que dona accés a la base de dades d'articles i investigacions mèdiques més gran de tot el món, el paràmetre "càncer" dona 4,5 milions de resultats; "diabetis", 847.000; "hipertensió", 578.000; "asma", 203.000 i "endometriosi", només 30.000. Una  xifra molt baixa tenint en compte que es tracta d'una malaltia que afecta tantes dones. Hi ha un tractament? Actualment hi ha solucions per tractar l'endometriosi. Els tractaments, que poden ser mèdics o quirúrgics, tenen l'objectiu de reduir i eliminar el dolor i millorar la fertilitat. L'Hospital Clínic és un centre de referència per tractar pacients amb endometrioisi. Allà han creat una unitat dedicada a la malaltia. Són pioners en la diagnosi i també en els tractaments, ja que ofereixen una atenció especialitzada en cada cas i fan el seguiment corresponent. A la unitat atenen prop de 5.000 dones cada any i, d'aquestes, 500 són primeres visites. Una xifra que mostra que cada cop més dones busquen trobar resposta a una malaltia molt invalidant i que fa anys que dificulta la seva vida. Com és el cas de les testimonis del primer capítol d'"Historial clínic".