Segons l'OMS, el trastorn depressiu afecta més de 300 milions de persones al món i és la principal causa de discapacitat. A Espanya, 5,2 persones per cada 100 tenen un trastorn depressiu.   A més, la depressió afecta dues vegades més les dones que els homes. Un fet, que segons la doctora Joana Guarch, psicòloga clínica del Centre de Salut Mental de l'Hospital Clínic, s'explica tant per motius biològics com antropològics:   "El rol femení està més associat a la responsabilitat domèstica, no només amb el treball, sinó amb totes les persones que tens al voltant. I, per tant, hi ha més nivell d'exigència." Amb l'edat també augmenta el risc de tenir aquest tipus de malalties: la incidència més elevada és entre les dones de més de 55 anys.   Però ara estem veient com els trastorns depressius també afecten nens i adolescents. De fet, a Catalunya s'ha detectat que, durant la pandèmia, els intents de suïcidi entre adolescents, un dels símptomes de la depressió, han augmentat un 27%. Una xifra preocupant que mostra la importància de posar el focus en la salut mental.   Els símptomes van més enllà de la tristesa Quan parlem de depressió, el primer que ens ve al cap són persones que estan tristes. Els experts remarquen, però, que no es tracta del símptoma central de la malaltia: "La tristesa no és el símptoma principal que busquem. Habitualment hi és, però el més important de la depressió és que la persona experimenta una davallada d'energia de la seva capacitat de funcionar en el dia a dia, relacionada amb una visió negativa que té de la seva pròpia situació, de la seva pròpia persona", remarca Guarch Un altre símptoma és la pèrdua de la capacitat d'experimentar emocions positives. També són símptomes la pèrdua de gana, la dificultat per mantenir l'activitat sexual, la pèrdua de pes o les alteracions del son.   La Dra. Joana Guarch, psicòloga clínica del Centre de Salut Mental de l'Hospital Clínic, durant l'entrevista amb Adam Martín (Francisco Avia) La doctora Guasch destaca, també, un símptoma que és molt habitual, poc conegut i determinant, que és la disminució del funcionament de les capacitats mentals: "L'alentiment del pensament, la dificultat per prendre decisions, o la dificultat per resoldre problemes... Això fins fa pocs anys no se sabia i ara ja és un criteri diagnòstic important. Veiem pacients amb dificultat per decidir coses de la vida quotidiana, que les han estat fent sempre. Els genera inseguretat i arriba un punt en què tot això es converteix en una espècie de cercle viciós." El suïcidi, un símptoma (i no una causa) de la depressió Una de les complicacions més greus del trastorn depressiu és el suïcidi. Les idees de mort no són una causa de la depressió, sinó un símptoma, i massa sovint aquestes idees s'acaben portant a terme. De fet, les persones que pateixen un trastorn depressiu tenen un risc de suïcidi 30 vegades superior a la població general i les dades ens diuen que un 15% dels pacients que pateixen un trastorn depressiu fan com a mínim un intent de suïcidi. Segons els experts, cada any a Espanya més de 80.000 persones intenten treure's la vida i, com a conseqüència, pateixen seqüeles psíquiques i físiques. A Espanya, segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2020 es van suïcidar 3.941 persones. Aproximadament, un suïcidi cada 135 minuts. El problema principal és que encara existeix un tabú sobre el suïcidi: sempre s'ha pensat que parlar-ne el fomenta, però, segons els experts, és just el contrari i és un pas fonamental per començar a afrontar el problema. Què provoca la depressió?   Molta gent creu que la causa pot ser un desequilibri de determinats neurotransmissors, com la serotonina, però la depressió no és conseqüència d'un nivell reduït de cap substància química que es pugui mesurar.  Tampoc es pot considerar que la depressió sigui conseqüència directa d'un episodi d'estrès:   "Molt sovint hi ha causes ambientals directes, però no és necessari que hi siguin. No cal que passin coses.", recalca la doctora del Clínic. Avui dia, doncs, encara no se sap quines són les causes de la depressió i es parla de raons multifactorials, en què entren en joc elements interns i externs. Per tant, aspectes psicològics, socials, genètics o bioquímics. Una de les principals dificultats per establir un diagnòstic acurat, com passa amb la majoria de trastorns mentals, és la falta de proves que siguin concloents, com podrien ser, per exemple, una analítica o una ressonància magnètica: "Ara per ara, l'únic instrument definitiu que tenim per fer el diagnòstic és l'entrevista clínica. L'entrevista on explores la presència dels símptomes, com repercuteix en els símptomes amb la vida de la persona", explica Guasch. Tipus de trastorns depressius En funció dels símptomes més freqüents, de la resposta als diversos tractaments existents i del pronòstic a curt, mitjà i llarg termini, els trastorns depressius se solen dividir en tres grans tipus: el trastorn adaptatiu, el trastorn distímic i la depressió major. Al seu llibre "El dimoni de la depressió", Andrew Solomon compara la depressió menor amb un estat que es va menjant les persones a poc a poc, igual que l'òxid va rovellant el ferro. La depressió major, en canvi, és un enfonsament immediat de tota l'estructura. "És un naixement i una mort diu Solomon, és tant la presència d'alguna cosa nova com la desaparició total d'alguna cosa." Tots els trastorns poden tractar-se. Existeix tractament i, si se segueix de forma correcta, el trastorn pot remetre, i sol fer-ho. Els medicaments i la psicoteràpia constitueixen la pedra angular del tractament. A banda del tractament mèdic, cal que la societat trenqui l'estigma d'aquesta malaltia i deixi de considerar la depressió com una reacció "immadura". També és important que aquelles persones que convisquin amb algú que pateix un trastorn depressiu s'informin per saber com actuar de la millor manera.