1 de cada 10 parts al món és un part prematur. Això vol dir que cada any neixen 15 milions de criatures prematures, és a dir, quan la gestació acaba abans de la setmana 37.   Unes xifres que varien en funció del país. A Espanya, per exemple, només en són 6 o 7 de cada cent, mentre que als EUA se superen el 12% dels parts. De totes aquestes criatures que neixen abans de temps, la majoria sobreviuen sense cap seqüela, altres ho fan amb seqüeles més o menys greus, i alguns, un petit percentatge, moren. La doctora Cristina Borràs és neonatòloga a l'Hospital Clínic i ha ajudat molts nens i nenes a arrelar-se a la vida. Assegura que tenen una força espectacular: "Transmeten com unes ganes de sobreviure molt importants. Sempre els hi dic als pares que han d'estar orgullosos dels seus fills perquè són uns lluitadors. Un adult no seria capaç suportar tot això." Quins tipus de prematuritat hi ha? La doctora Borràs explica que un dels problemes en el tractament de la prematuritat és que inclou un ventall de casuístiques molt diferents. No hi ha una classificació universal per classificar els prematurs, però l'Hospital Clínic utilitza aquesta, una de les més acceptades actualment: Prematur extrem. Nascut abans de les 28 setmanes de gestació. Afortunadament, en aquest subgrup només es troben l'1-2% de tots els nascuts vius. Nounat molt prematur. Nascut entre les 29 i 31,6 setmanes de gestació. Prematur moderat. Nascut entre les 32 i 34,6 setmanes de gestació. Prematur tardà. Nascut entre les 35 i 36,6 setmanes de gestació. Com menys setmanes de gestació tingui el prematur en néixer, més problemes pot tenir, aquests solen ser més greus i poden deixar més seqüeles a llarg termini: "Els nens de menys de 32 setmanes, que considerem molt prematurs, i sobretot els de menys de 28, que se'ls considera extremadament prematurs, estan molt poc preparats per estar fora de la panxa de la mare. Aquests sí que són uns pacients molt complexos", recalca la doctora Borràs. Tot i que la majoria de nadons sobreviuen, sí que és veritat, però, que hi ha casos molt difícils amb els quals no es pot fer res, explica la doctora: "Hi ha nens que marxen tot i que haguem fet tot el que hem pogut, la família ha fet tot el que ha pogut, el nen ha lluitat... però no s'hi pot fer res." A les famílies que han perdut les criatures, se'ls ofereix un suport psicològic per ajudar-los a pair aquest moment. Una criatura prematura sempre té seqüeles? Els pacients prematurs poden tenir problemes mèdics, de desenvolupament o de comportament, que continuen fins a la infantesa o són permanents. Però no sempre és així. Depèn, sobretot, de les setmanes de gestació, però hi ha molts factors que hi intervenen. La doctora Borràs assegura que és molt difícil fer un pronòstic a les famílies: "Crec que un dels sentiments més difícils amb què s'enfronten els pares d'un nen prematur és la incertesa. Des de que neixen fins que van creixent, perquè no saps molt bé què passarà. Cada dia és diferent. A vegades, nosaltres tampoc els podem transmetre la seguretat que ells voldrien i és normal que aquestes famílies tinguin un sentiment de vigilància i de protecció." En general, però, des de la Unitat de Neonatologia del Clínic expliquen que sobretot els infants de les setmanes més tardanes, que són la majoria, són nens que solen evolucionar bé i es recuperen bé. A més, les eines mèdiques de les quals es disposa avui en dia ajuden a la supervivència de moltes criatures Pell amb pell, el tractament més efectiu Una bona notícia per la prematuritat és que la tecnologia avança de forma vertiginosa i cada cop es poden salvar nens més i més petits. De fet, aquest 2021 va néixer un nadó als Estats Units amb només 21 setmanes de gestació. Una fita rècord que fa només 10 anys hauria sigut impensable. Malgrat que la tecnologia ha sigut clau, també s'ha descobert que l'entorn és l'eina més poderosa per millorar les possibilitats de supervivència i reduir la possibilitat de seqüeles: "Històricament, el nadó prematur s'havia intentat aïllar de de la resta de l'entorn, posar-lo dins d'una incubadora i protegir-lo perquè és un pacient vulnerable, però amb el pas del temps hem vist que, tot i que és així, és un pacient vulnerable, necessita del contacte sobretot amb la seva mare, per seguir creixent adequadament", explica la doctora Borràs. El mètode cangur, el contacte pell amb pell amb la mare, però també amb el pare, ha revolucionat el tractament dels nens prematurs: segons un estudi de la revista mèdica The Lancet de l'any 2019, aquest mètode redueix la mortalitat en nadons prematurs fins a un 30%. El contacte pell amb pell amb els progenitors redueix la mortalitat dels prematurs fins a un 30% (Canva) Entre altres coses, el pell amb pell fa que dormin millor, fet que afavoreix la maduració del cervell. També els ajuda a regular l'estrès i a reduir el dolor. Un altre element clau per a la millor supervivència d'aquests nadons és la llet materna. La coordinadora assistencial del Servei de Neonatologia del Clínic, Erika Sánchez, explica que a l'hospital lluiten perquè totes les mares es treguin llet materna per alimentar els seus fills prematurs: "A la sala de parts, les llevadores els ensenyen a fer estimulació manual i a treure aquestes gotetes de llet que es diu calostre, que aquí li diem or líquid. Llavors, corrents, els pares el pugen i nosaltres li donem al nadó a la boca."