Informe Popap

Guia per detectar les "fake news"

Va ser designada paraula de l'any en anglès el 2017, i durant aquest 2018 el concepte ha arrelat a les nostres vides. Tant, que ja hi ha professionals que es dediquen a desemmascarar-les
Mariona Costa

Per què en diuen "fake news" quan volen dir "desinformació" o "bola"?

En realitat, segons els experts, el terme "fake news" no defineix el fenomen amb prou precisió i hauríem de parlar de "desinformació"; o "bola" si ja s'ha comprovat que el contingut és fals. La desinformació fa referència sobretot a un contingut que no té context, més que no pas a una informació que sigui purament falsa. És la fabricació o manipulació deliberada de contingut audiovisual incloent la creació intencionada de rumors i teories de la conspiració.

- El format no sempre és de "notícia": també de mems, captures, vídeos, àudio...

- Va molt més enllà de pàgines web: sobretot a xarxes socials i a WhatsApp, on el consum de la informació (o desinformació) es fa en format audiovisual, que, sovint, no va acompanyat de cap enllaç que et contextualitzi l'origen i la font.

 

Per què es publiquen?

  1. Per negoci. Donen diners a base de clics.
  2. Per ideologia. Per crear un determinat estat d'opinió. L'exemple més clar i recent el tenim al Brasil, amb la victòria de Bolsonaro, o als Estats Units, amb la de Trump.

 

Manual de 6 passos de verificació d'un contingut

Segons els verificadors de fets independents ("fact-checkers") de Maldita.es:

  1. Qui el publica. Coneixes el mitjà? T'ho venen com una "superexclusiva"? Els altres mitjans també ho publiquen?
  2. Titular. Evita quedar-te només amb el titular, llegeix tota la notícia sencera, on moltes vegades es fa evident que és una manipulació. Exemple: Mediterráneo Digital s'inventa un titular sobre el 23-F i al cos de la notícia hi enganxa un fragment del blog d'Iñaki Anasagasti de 2013. Hi ha gent que es va quedar amb el titular i va pensar que era cert.
                       

     

  3. Humor. Si algun amic o familiar t'envia una notícia una mica estranya, que podria ser humorística, ves a la pàgina principal del mitjà per veure si és satíric. La majoria ho especifiquen a baix de tot, a "l'avís legal".
  4. Cites falses. Si no sabem on ho van dir i no tenen data, no te'n refiïs.
  5. Alertes falses. Sospita sempre d'informacions alarmistes. Els cossos policials sovint se'n fan ressò amb l'etiqueta #StopBulos.
  6. Ideologia. Molt important. Vigileu amb la recuperació de notícies del passat que es reprodueixen, amb matisos, per crear una realitat distorsionada per afavorir una determinada ideologia. Són les "boles" més difícils de detectar.

A part, per evitar que es propagui la desinformació, les "boles" o el que identifiquem sota el paraigua de "fake news", des de Maldita.es es recomana que, si no s'està segur que una informació sigui real, no es comparteixi.

ÀUDIOS RELACIONATS