Sea of Solitude, una al·legoria d'una ment malalta

El videojoc Sea of Solitude es defineix tot just abans de començar a jugar: "Aquest joc tracta de temes delicats i pot incomodar alguns jugadors. Està relacionat amb el benestar mental i emocional, però no pretén servir d'assessorament professional ni guia. Només és un projecte personal sobre la soledat i està inspirat per les meves pròpies experiències". Aquestes paraules estan escrites per Cornelia Geppert, que és qui ha ideat i dirigit el videojoc que, efectivament, parla de la por, de la solitud, del bullying i de diferents experiències que marquen de per vida una persona. De vegades, jugar a Sea of Solitude fa por i pot semblar en alguns moments un títol de terror, però jugant-hi aprens, des del primer moment, que la por no t'ha de paralitzar i has de tirar endavant. (Electronic Arts) Sea of Solitude també parla de l'amistat i de com podem ajudar si algú no passa per un bon moment. És una al·legoria de la ment d'una persona malalta representada com una ciutat totalment inundada que només deixa entreveure, en moments puntuals, els terrats de les cases. No és un videojoc amb una experiència jugable perfecta, ja que de vegades és massa repetitiu, però està molt ben definit per capítols i té una durada d'unes 5 o 6 hores. Sea of Solitude està publicat per a PlayStation 4, Xbox One i PC i a la seva autora se la pot veure i escoltar parlant d'aquest projecte en un TED.

Sea of Solitude, una al·legoria d'una ment malalta

Un videojoc que tracta sobre el benestar mental i emocional