Porters: solitud i supersticions

Com es viu la solitud del porter i com han canviat la manera de preparar-se? "Moltíssim", ens confessa Joan Compte, actual porter del CD Masnou a la 2a Catalana. "La diferència dels inicis amb avui és abismal", explica Verònica Rodriguez, exportera del FC Barcelona, el Vilafranca i el Vilanova. La indumentària és un dels principals focus de les supersticions dels porters. Les supersticions Aquesta solitud porta a moltes supersticions en el terreny de joc, tal com ens explica Joan Compte amb un exemple molt clar. "Els primers tres partits de lliga jugava amb una samarreta; vam tenir equipacions noves i vaig encadenar tres partits seguits perdent. Aquest cap de setmana m'he tornat a posar l'antiga i hem guanyat." No trepitjar les línies com feia Víctor Valdés, rituals d'entrada al terreny de joc o tocar tots els pals de la porteria abans de començar el partit, són supersticions i manies de la figura més especial dins d'un terreny de joc. Recomanació als pares i mares dels porters "Patireu, però viurà experiències que serviran per un futur al terreny de joc i també al món laboral", explica Joan Compte, que ha fet carrera al futbol català i va jugar a les categoties inferiors de l'Atlètic de Madrid. Els porters, la superstició feta futbolista. Els familiars dels porters sempre pateixen més, però això no ha d'impedir que segueixin millorant en la condició de guardià dels tres pals.

Porters: solitud i supersticions

El porter és la figura més solitària del futbol. Celebra els gols sense ningú, viu el partit sense companys, i entrena moltes vegades apartat de l'equip. Aprofundim en el solista per excel·lència del futbol