Una broma sobre pagues extres als militants d'Esquerra passa per certa i es fa viral
Fets o fakes

Una broma sobre pagues extres als militants d'ERC passa per certa i es fa viral

Un usuari de Twitter va inventar-se una notícia, un enllaç i va reutilitzar una foto per donar versemblança a una broma que va circular com si fos real

Enllaç a altres textos de l'autor Carlos Baraibar, subeditor del "Catalunya migdia" i responsable de "Fets o fakes"

Carlos Baraibar

Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"

@carlosbaraibar
Actualitzat

En el context actual de polarització política entre els dos socis de govern a Catalunya i amb el soroll característic del dia a dia informatiu, una broma amb una certa versemblança es pot convertir en una tendència viral i pot passar com a veritat quan en realitat no ho és. És el cas d'aquest tuit de l'usuari Marc Cortès Minguet, @calreflex:

Un usuari de Twitter va inventar-se una notícia, un enllaç i va reutilitzar una foto per donar versemblança a una broma que va circular com si fos certa
El tuit original que es va convertir en viral tot i ser una broma (Fets o fakes)

El tuit de seguida va acumular retuits i la captura va començar a aparèixer en comptes com el del sociòleg Salvador Cardús, que compta amb 83.000 seguidors.

El cas, però, és que es tracta d'una broma elaborada per aquest usuari de Twitter. D'entrada, cal remarcar que el mateix usuari va esborrar el tuit hores després de fer-lo veient la volada que estava agafant i finalment ha tancat el compte per evitar comentaris i soroll. 

Un tuit de broma que era versemblant

Un dels elements que podia fer pensar que el tuit era cert és que portava associat un enllaç que, suposadament, portava a una notícia del diari Ara. L'adreça en qüestió no portava a cap notícia perquè l'havia generat el mateix usuari @calreflex per donar més pes a la broma. Aquesta és l'adreça que va crear i copiar al cos del tuit.

Un usuari de Twitter va inventar-se una notícia, un enllaç i va reutilitzar una foto per donar versemblança a una broma que va circular com si fos certa
L'enllaç inventat que l'usuari va fer servir per fer la broma (Marc Cortés Minguet)

Aquest enllaç, però, no portava a cap notícia. El diari Ara mai ha penjat (ni despenjat) una notícia amb aquesta URL perquè la notícia no s'ha donat mai. Pel que fa a la foto, l'usuari la va treure d'aquesta notícia de l'any 2020

Al cap d'una estona de fer el tuit inicial, l'usuari el va esborrar veient el rebombori que estava generant però ja en circulaven captures. Finalment va voler fer un aclariment i després va tancar el seu compte.

Un usuari de Twitter va inventar-se una notícia, un enllaç i va reutilitzar una foto per donar versemblança a una broma que va circular com si fos certa
El tuit de rectificació de l'usuari que va fer per aturar l'expansió del rumor (Fets o fakes)

A banda de les imatges del tuit inicial, també van circular fotos de la pàgina del diari Ara que es genera quan es visita un web en l'entorn del diari però incorrecte. Aquesta imatge es va fer servir en alguna ocasió per abonar la teoria de la conspiració: "El diari també l'ha esborrat per tapar aquest escàndol." 

Com sol passar, les explicacions que el tuit no era cert han circulat molt menys que la broma inicial. Per exemple, el tuit de Salvador Cardús amplificant la broma i demanant una confirmació va tenir una vintena de retuits mentre que l'aclariment no en va tenir cap. 

Bromes que es converteixen en rumors

La paròdia o la sàtira sovint poden generar confusió en l'entorn informatiu en què vivim. Si no sabem exactament si aquest compte o un altre són paròdics o són d'usuaris que tendeixen a fer servir l'humor, ens podem prendre les seves bromes com a certes.

En aquest cas, concorren dos biaixos que han portat molts usuaris a creure's aquesta broma, a banda de la versemblança del titular inventat. No seria forassenyat pensar que un partit pot voler premiar els seus militants per donar un cop de mà per escampar l'estratègia del partit.

Els biaixos que operen aquí han estat el de confirmació, inicialment, i el de grup, després. Com a biaix de confirmació entenem aquell que fa que ens creguem notícies que encaixen amb la nostra manera de pensar. El biaix de grup, en segon lloc, és el que fa que tendim a pensar que el que fan "els nostres" és millor que el que fan "els altres". 

En el cas de la relació entre Junts i Esquerra, tots dos partits tenen les seves respectives caixes de ressonància a xarxes que amplifiquen unes notícies, rumors, mems o idees o d'altres segons els convingui. Aquesta caixa de ressonància és la que ha fet circular i créixer aquest tuit de broma fins a fer-lo passar per cert.

Anar al contingut