Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Fets o fakes

No, Santa Claus no va vestit de vermell per culpa de la Coca-Cola

Sovint es diu que el cèlebre ancià que porta regals per Nadal anava vestit de verd tradicionalment, però no és cert

Enllaç a altres textos de l'autor Carlos Baraibar, subeditor del "Catalunya migdia" i responsable de "Fets o fakes"

Carlos Baraibar

Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"

@carlosbaraibar
Actualitzat

Cada any quan s'acosten aquestes dates, en una sobretaula o altra, sempre hi ha qui comenta que Santa Claus, el Pare Noel, tradicionalment anava vestit de verd, però que quan la Coca-Cola se'l va apropiar per fer anuncis li van canviar el color de la roba pel vermell i blanc corporatiu. Però això no és així.

La fusió entre sant Nicolau i el Pare Nadal

El Pare Noel, Santa Claus, és el fruit de l'evolució de la figura històrica de sant Nicolau, un bisbe grec del segle IV, i la fusió de la seva història amb la figura del Pare Nadal, un personatge tradicional del centre i el nord d'Europa que personifica el Nadal des de fa com a mínim cinc segles. 

Sant Nicolau va ser un bisbe nascut a l'Àsia Menor (actual Turquia) al segle IV després de Crist que va passar a la història per la seva generositat. Els bisbes vestien robes vermelles (com el Pare Noel) que després han anat evolucionant fins al porpra actual. Nascut en una família rica, quan es va quedar orfe, va dedicar els seus diners i la seva vida a ajudar els més necessitats

Una llegenda que l'acompanya podria ser l'explicació de per què en alguns països, com als Estats Units, es posa un mitjó a la llar de foc o per què deixem sabates al menjador, cosa que també es fa a Catalunya. 

La llegenda diu que un pare pobre amb tres filles estava abocat a vendre les noies com a esclaves perquè no en podia pagar el dot i, per tant, no les podia casar.

Una nit, sant Nicolau va tirar una bossa d'or per la xemeneia que va caure dins del mitjó de la filla gran, estès davant la llar de foc per eixugar-se. Sant Nicolau va fer el mateix amb les altres filles quan van tenir edat per casar-se. El pare, a la tercera, el va descobrir, però el bisbe li va demanar que no ho expliqués a ningú, ja que no volia notorietat.

Aquesta és només una de les moltes llegendes que adornen la història de Nicolau, conegut com a sant Nicolau de Bari perquè és en aquesta ciutat italiana on reposen les seves restes, després que un mercader se les va endur de la seva ciutat natal, a l'actual Turquia, l'any 1087. 

El salt de sant Nicolau fins a Amèrica probablement el devem als neerlandesos que van fundar Nova Amsterdam (avui Nova York) i que hi van traslladar el seu Sinterklaas (evolució de Sint-Nicolaas, d'aquí Santa Claus), la festivitat del sant que consisteix a portar petits regals i xocolata als nens el 6 de desembre. Aquesta tradició es manté fins als nostres dies als Països Baixos, on Sinterklaas arriba el dia 6 des de… Madrid, on viu segons el mite.

La imatge de Sinterklaas vestit amb roba vermella té molt a veure amb la imatge de l'actual Santa Claus.

No, Santa Claus no va vestit de vermell per culpa de la Coca Cola
Sinterklaas, en una celebració del dia de Sant Nicolau a la Haia (Creative Commons)

L'altra pota que ha acabat conformant l'actual personatge de Santa Claus és el Pare Nadal (Father Christmas), un personatge del centre i el nord d'Europa que és la personificació del Nadal de qui ja hi ha referències del segle XV. 

Al Regne Unit, on encara es refereixen així a aquesta figura, les seves primeres aparicions són com un personatge no relacionat amb els nens ni amb els regals sinó més amb la festa entre els adults i la disbauxa. Fins i tot apareix com un personatge burlesc i a partir del segle XVII ja hi ha representacions d'ell com un home gran amb barba. 

És a partir de l'època victoriana que la figura canvia per acostar-se al que ha acabat sent Santa Claus, un home gran entranyable que cuida els nens i els porta regals.

Pel que fa als afegits que converteixen Santa en un elf que viu al pol Nord envoltat d'altres elfs que l'ajuden a fer les joguines, segurament entronca amb tradicions nòrdiques com el Tomten suec, un gnom amb barba blanca i barret punxegut vermell que cuida les granges, els animals i els nens. 

Altres llegendes que han sumat atributs al Santa Claus modern són, per exemple, les de les cultures suomi del cercle polar àrtic. Aquests pobles han tingut sempre una relació molt directa amb els rens i alguns dels seus mites parlen de rens voladors que transporten el sol en un gran trineu (llegendes semblants a les d'altres cultures europees).

El Nadal finlandès, el més proper als pobles indígenes de l'Àrtic, s'ha acabat convertint en tot un atractiu turístic al voltant de Santa Claus. Reivindiquen que el vell elf viu en un poble secret anomenat Korvatunturi i té el taller a Rovaniemi, on rep les cartes dels nens de tot el món.

En resum, el que més clarament podem afirmar sobre l'origen de l'elf dels regals, doncs, és que és el resultat de la barreja entre la generositat i la proximitat amb els nens de Sant Nicolau, per una banda, i l'encarnació de la festa del Nadal en un home vell, per l'altra, amb retalls afegits  d'aquí i d'allà amb una gran contribució del màrqueting modern. 

Quina és la contribució de la Coca-Cola a la imatge de Santa Claus?

La figura de Santa Claus tal com la coneixem avui, un home gran gras vestit amb roba vermella amb vores blanques i un rostre somrient i amable ja circulava dècades abans que la marca de begudes se l'apropiés

La seva descripció apareix en textos del segle XIX d'escriptors com Washington Irving o Clement Clarke Moore o historiadors com John Pintard. L'il·lustrador Thomas Nast ja l'havia dibuixat amb l'aspecte que tots coneixem el 1863.

Santa Claus segons Thomas Nast el 1863

El paper de la Coca-Cola en tot plegat és, doncs, el d'unificar la imatge global d'aquest personatge.

A principis dels anys 1930, la marca d'Atlanta estava buscant la manera de mantenir les vendes d'una beguda refrescant els mesos de fred i va demanar una campanya a l'il·lustrador Haddon Sundbloom, que va ser el pare del Santa Claus canònic.

No, Santa Claus no va vestit de vermell per culpa de la Coca Cola
Santa Claus de Haddon Sundbloom (The Coca Cola Company)

Pel que explica la mateixa companyia, la inspiració de Sundbloom per dibuixar Santa Claus va sortir d'un poema del mencionat Clement Clarke Moore de l'any 1822 i  el model va ser Lou Prentiss, un botiguer retirat amic seu. 

Per tant i en definitiva, la figura de Santa Claus o el Pare Noel no té un origen únic i concret sinó que, com la majoria mites populars, és el fruit d'una evolució i una fusió d'històries, conceptes i llegendes. En aquest cas, és clar que el personatge de referència ja duia roba vermellosa i que, finalment, la contribució de la Coca-Cola va ser la de posar-nos a tots el mateix dibuix al nostre imaginari quan pensem en aquest personatge que porta regals a mig món. 

 

 

ARXIVAT A:
Nadal
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut