Metodologia de treball

"Fets o fakes" té un compromís escrupolós amb el mètode per analitzar qualsevol desinformació i sempre segueix el mateix:

  1. Un o diversos periodistes de l'equip investiguen una desinformació concreta i elaboren una primera versió del desmentit o rectificació. Es consulten fonts primàries i es cerquen les fonts públiques i oficials disponibles i es miren de verificar les dades per tots els mitjans disponibles. Finalment es contrasta la informació trobada amb els emissors de la declaració inicial, en cas que sigui possible identificar l'origen concret de la desinformació.
  2. El fact-checking se sotmet a tres nivells d'anàlisi:
    1. El procés periodístic es posa en qüestió per part dels membres de l'equip de "Fets o fakes" que fiscalitzen i testen la solidesa de la feina feta per tal de trobar-hi possibles errors o punts febles. Un cop se supera aquest primer test, es vota. Calen quatre vots favorables de membres de l'equip i tots tenen capacitat de veto. Si no hi ha cap vot en contra, es tira endavant cap al segon nivell d'anàlisi. Si hi ha un vot en contra, es torna a començar el procés des del principi.
    2. El segon nivell d'anàlisi el portaran a terme els editors o conductors del programa on es posarà en antena la rectificació, el cap de la secció d'Informatius més afectada per la desinformació en qüestió i el cap del departament de Mitjans Digitals de la ràdio. Les tres parts han d'estar d'acord perquè el desmentit passi al tercer nivell d'anàlisi.
    3. En el tercer nivell d'anàlisi, el cap o sots cap d'Informatius finalment haurà de certificar que el procés s'ha fet de manera correcta i rigorosa i donar el vist-i-plau final a la publicació del desmentit o rectificació. (els punts b i c s'hauran de fer en un temps màxim de dos dies a partir de l'acabament del punt a)
    4. Finalment el desmentit o rectificació es publica tant a l'antena de Catalunya Ràdio com de Catalunya Informació, a les xarxes socials d'ambdós mitjans i al web www.catradio.cat.

Graus de la desinformació

En l'exercici del fact-checking es fa evident que no sempre es poden classificar les informacions com a certes o falses d'una manera taxativa. És per això que al "Fets o fakes" proposem quatre graus per qualificar totes i cadascuna de les informacions que contrastem:

1. Fet: Utilitzarem aquest qualificatiu quan allò que haguem comprovat sigui cert. En l'actuació de fact-checking és tan rellevant comprovar que una afirmació que genera dubtes és falsa com poder establir que és certa.

2. Fake: Utilitzarem aquesta paraula quan haguem comprovat que una afirmació o una dada són falses sense cap mena de dubte.

3. Mentida a mitges. Farem servir aquesta qualificació quan una declaració o missatge contingui més dades falses que certes o quan la gran part del que es diu sigui mentida, encara que s'hi inclogui alguna informació certa. Molt sovint les mentides que més corren tenen un petit contingut de veritat que les fa més versemblants.

4. Veritat a mitges: Quan parlem de desinformació, sovint entrem en el terreny de les mitges veritats. Aquesta categoria servirà per qualificar aquelles dades, declaracions o informacions que continguin parts de veritat però que s'hagin utilitzat de manera esbiaixada o tendenciosa amb l'objectiu de fer variar les opinions del receptor.

5. No verificable: existeixen informacions, afirmacions o idees establertes en el discurs públic les quals són impossibles de verificar, comprovar, confirmar o desmentir per diverses raons. Confiem no haver de fer servir aquesta etiqueta massa sovint!

Anar al contingut