Les dades de mortalitat de la pandèmia demostren la virulència de la primera onada i l'efectivitat de les vacunes
Fets o fakes

Les xifres de mortalitat de la pandèmia demostren que el negacionisme no té base

Dos anys després de l'inici de la pandèmia, les dades confirmen la virulència de la primera onada i l'efectivitat de les vacunes

Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

Una de les dades que han comportat més controvèrsies durant la pandèmia és la de la xifra de morts total que ha provocat.

Des del Fets o Fakes hem constatat com circulen i han circulat missatges que afirmen que les restriccions no han evitat morts, altres que les vacunes tampoc i també ens han arribat continguts negacionistes segons els quals ni tan sols hi ha hagut pandèmia perquè han mort les mateixes persones que en qualsevol altre any.

A continuació analitzem amb dades totes aquestes afirmacions.

La pandèmia ha provocat més morts que en un any normal?

Segons el recompte de morts dels anys 2020 i 2021, és clar que sí. El Centre Nacional d'Epidemilogia té un sistema de vigilància diària de la mortalitat (MoMo). A la seva web es poden comparar les dades dels últims dos anys.

En els seus informes, el MoMo dona el nombre total de morts que s'han produït, l'estimació de les morts que s'haurien hagut de produir (basada en el que ha passat els anys anteriors) i a partir d'aquí calcula l'excés de morts que hi ha hagut.

L'excés de mortalitat, doncs, es calcula sobre el total de morts d'un període comparant-lo amb els períodes anteriors, però no fa distinció sobre la causa de la mort.

El cap d'Epidemiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic, el doctor Antoni Trilla, explica a "Fets o fakes" que l'excés de mortalitat es fa servir per ajustar les estadístiques de mortalitat, sobretot amb malalties epidèmiques, perquè les estadístiques oficials sempre són aproximades.

"Enfront la base històrica de morts s'elabora la gràfica amb la mortalitat que tens actualment. Aleshores pots veure les morts que serien esperables, per exemple, el mes de febrer i veus les que tens ara. Si en tens més es produeix la pregunta: els morts de més que tens de què s'han mort."

Segons Trilla, "si no s'ha patit cap fet específic no es pot explicar un excés de mortalitat, però si estem en plena epidèmia de grip o de covid o hi ha hagut inundacions, per exemple, el més probable és que l'excés de mortalitat correspongui a aquella malaltia o catàstrofe que s'ha produït".

Per tant, l'excés de mortalitat ajuda a tenir una idea del que ha passat però "no és una anàlisi fàcil, s'ha d'ajustar i probablement mai acabarem de saber tots els morts de la pandèmia, perquè molts casos no es van detectar".

Els informes MoMo registren en quins períodes de l'any s'ha produït un excés de mortalitat i de quant ha estat. Amb tot, l'excés de mortalitat de l'any 2020 a Espanya va ser de 70.785 persones i el 2021 va ser de 27.997 persones.

Si ens centrem en les dades de Catalunya, també es produeix un excés de mortalitat. L'any 2020 l'excés va ser de 27.546 morts i l'any 2021 l'excés a Catalunya va ser de 16.359 morts.

Sanitaris visiten un malalt a l'UCI de l'Hospital Clínic, l'any passat (ACN / Francisco Àvia)

Les vacunes han evitat morts?

Un altre grup de missatges que hem detectat des del "Fets o fakes" assegura que les vacunes no han tingut efecte sobre les morts. Si mirem les dades anteriors es veu clarament que l'excés de mortalitat es redueix considerablement l'any 2021 respecte a l'any 2020.

A Catalunya l'any 2021 l'excés de mortalitat és d'unes 10.000 morts menys (es passa d'un excés de 27.546 el 2020 a un de 16.359 el 2021) i a Espanya la resta dona unes 42.000 morts menys respecte a l'any anterior.

La campanya de vacunació va començar el 27 de desembre de 2020, però perquè les vacunes siguin efectives cal que passin quinze dies des de la segona dosi. Per tant, l'efectivitat de les vacunes es va començar a notar, en els primers grups de vacunats, cap al febrer del 2021.

La investigadora del Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC) Clara Prats ens ha explicat que el factor principal de la reducció de les morts l'any 2021 respecte al 2020 són les vacunes, "són el tret diferencial".

De fet, el grup BIOCOMSC ha fet diferents estudis per valorar l'impacte de la vacunació. El setembre de 2021 van presentar un informe segons el qual les vacunes haurien evitat entre 6.900 i 9.500 morts.

Les comunitats amb més restriccions tenen menys morts?

Aquest equip de verificació de fets també hem detectat nombrosos missatges que diuen que les restriccions no han evitat morts perquè, per exemple, la Comunitat de Madrid, on hi ha hagut menys restriccions, ha tingut les mateixes morts o fins i tot menys que Catalunya.

Analitzem pas a pas les dades de Catalunya i la Comunitat de Madrid.

Segons els mateixos informes MoMo, l'any 2020 Madrid va tenir un excés de mortalitat de 16.602, més baix que Catalunya. L'any 2021 a Madrid puja l'excés, és de 21.997, més alt que a Catalunya.

L'expert d'anàlisi de dades Toni Sanclement utilitza els registres de MoMo i també té en compte els períodes de l'any en què l'excés de mortalitat ha estat negatiu per elaborar gràfiques explicatives de la mortalitat per comunitat autònoma.

Segons les seves dades, durant tota la pandèmia (de març de 2020 al 20 de febrer de 2022), la Comunitat de Madrid ha tingut un excés de mortalitat de 19.971 morts, en canvi Catalunya s'ha situat una mica per sota i ha tingut un excés de 19.260.

Però a l'hora de comparar territoris, Sanclement assegura a "Fets o fakes" que la mesura que permet una comparació més acurada és la de l'excés de mortalitat per milió d'habitants.

En aquest cas, i segons la seva recopilació de dades, Madrid ha tingut (en el mateix període: de març de 2020 al 20 de febrer de 2022) un excés de mortalitat de 2.958 morts per cada milió d'habitants i Catalunya es manté lleugerament per sota amb un excés de mortalitat de 2.481 morts per milió d'habitants.

Si mirem les dades per onades, en la primera onada Madrid continua superant Catalunya, però Catalunya es posa al davant en excés de morts a partir de la segona.

En la segona onada (aproximadament de juliol a novembre de 2020 d'acord amb els períodes de BIOCOMSC), Catalunya va tenir un total d'excés de mortalitat de 2.989 i Madrid es va situar lleugerament per sota amb un excés de 2.661, d'acord amb les dades de Sanclement.

Tot i que si mirem l'excés de mortalitat per milió d'habitants de la segona onada, Catalunya es torna a situar per sota de Madrid per poc marge. Madrid té un excés per milió d'habitants de 394 i Catalunya de 385.

En la tercera onada, Catalunya es manté per sobre de Madrid tant en el total de l'excés com en la dada de l'excés per milió d'habitants. I el mateix passa en la quarta, en la cinquena i en la sisena, d'acord amb la recopilació de dades de Toni Sanclement.

Quina és la relació entre restriccions i morts?

Segons el doctor Trilla, quan establim relacions entre les restriccions i els contagis i les morts de la pandèmia el que fem és una estimació perquè s'apliquen moltes mesures alhora (restriccions, mascareta, rentat de mans, vacunes…) i costa saber el pes individual que té cadascuna de les mesures.

El que s'ha vist en altres països com la Xina és que amb una política molt restrictiva de confinaments "la mortalitat ha estat molt baixa", explica el doctor Trilla, i una situació semblant ha passat a Nova Zelanda, on es van decretar confinaments amb dades de contagis molt baixes.

A la web Our World in Data de la Universitat d'Oxford es veu com la Xina i Nova Zelanda tenen els registres més baixos de morts per milió d'habitants en comparació amb els principals països europeus.

La importància de l'edat

L'edat és un factor de risc molt important per a la mortalitat de la covid-19, per això la campanya de vacunació s'ha fet per franges d'edat de més grans cap a més joves.

Per tant, les zones amb població més envellida tenen més ciutadans amb més risc de morir. Segons les dades de la Generalitat, del total de morts per covid a Catalunya a data 21 de febrer de 2020, el 67% s'han produït en persones més grans de 80 anys.

El total de morts és de 26.495, i les morts de majors de 80 anys han estat 17.923. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Catalunya té una població una mica més envellida que Madrid.

A la Comunitat de Madrid, l'edat mitjana de la població és de 42,72 anys i Catalunya se situa lleugerament per sobre. L'edat mitjana de la població catalana és de 43,12.

Si ho mirem per sexes, les dones a Catalunya tenen una edat mitjana de 44,4 i a Madrid és una mica més baixa, de 44,1. Si mirem els homes, a Catalunya l'edat mitjana és de 41,7 i a Madrid la xifra és una mica més baixa, se situa en els 41,2 anys.

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19
Anar al contingut