Josep Massot. (Palma de Mallorca, 1956)  Periodista cultural.
Va ser membre fundador i director d'El Dia de Baleares. Des de 1987  és periodista cultural de La Vanguardia, on va ocupar el càrrec de cap de secció de Cultura fins l'any 2007. Ha escrit sobre literatura, filosofia, mecenatge, art, cinema i política cultural. Ha col·laborat en distintes revistes, como Diagonal, Trafalgar Square,  Bon Art,  Clarín  o Le Magazine Littéraire, recopilat la correspondència Miró-Dalí  i participat en l'edició dels diaris de Jules Renard, entre altres publicacions.

Enric Montefusco (Barcelona, 1977)
Compositor i cantant d'Standstill. Sota aquest nom ha fet cinc discos com "Vivalaguerra" (2007) i "Adelante Bonaparte" (2010) , tres espectacles escènics, diversos projectes de creació col·lectiva i un documental. El projecte de Montefusco i Standstill va més enllà de la música. Enric Montefusco, en solitari, ha fet també bandes sonores per a teatre i dansa i ha codirigit i musicat un rèquiem postmodern basat en textos de poetes i escriptors del s. XX.

Ramon Muntaner (Cornellà de Llobregat 1950) Músic i gestor cultural.
Del 1971 al 1989 dedica la seva activitat a la creació musical (9 discos, 30 músiques per a teatre, 8 per a cinema i 16 per a televisió) i a partir del 1990 comença a treballar en el camp de la gestió cultural al Departament de Cultura de la Generalitat (director de Ressons, L'Espai, Mercat de Música Viva de Vic). Actualment és Director de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) a Catalunya i Balears.

Miquel de Palol (Barcelona, 1953) Poeta, narrador i arquitecte.
L'any 1989 s'estrena com a narrador i publica la seva primera novel·la, "El jardí dels crepuscles", amb la qual guanya cinc premis: el Creixells, el Crítica Serra d'Or, el Premi Nacional de Crítica que atorga el Ministeri de Cultura i el Nacional de Literatura de la Generalitat. Aquest últim el torna a rebre el 2010 per la novel·la "El Testament d'Alcestis". Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals.

Issona Passola (Barcelona, 1953) Productora de cinema.
Productora, guionista i directora de cinema i des del 2007 és presidenta de l'APIMED, l'Associació de Productors Independents del Mediterrani amb seu a Barcelona. Isona Passola ha produït diversos llargmetratges, l'últim el gran èxit dirigit per Agustí Villaronga "Pa Negre", basat en la novel·la d'Emili Teixidor. També ha produït documentals i va dirigir, el 2009, "Catalunya-Espanya".  És fundadora i presidenta de Massa d'Or Produccions, forma part del consell de BTV i és membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA).

Eva Piquer (Barcelona, 1969). Escriptora i periodista cultural.
Ha rebut el premi Josep Pla de novel·la i el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana.

Vicenç Relats i Casas (Lliçà d'Amunt, 1964) Periodista i editor.
Dirigeix la revista-llibre "Vallesos. Gent, terra i patrimoni" (Premi Comunicació Local 2012 de la Diputació de Barcelona) i és soci fundador de l'editorial Gent i Terra. Col·labora al "El 9 nou" i a VOTV, entre altres. Ha treballat als informatius de TV3, al diari "Avui", ha estat cap de premsa del Departament de Benestar i Família de la Generalitat i director de Quaderns d'Acció Social i Ciutadania.
És autor dels llibres "El Port de la Selva sota les bombes" (Gent i Terra, 2013) i "El nou senyor Esteve" (Viena, 2006), i coautor d'"Esquerra a la cruïlla" (Malhivern, 2011) i "L'Estatut: entre el desig i la realitat" (Edicions 62, 1989). Entre altres distincions ha rebut la menció especial de premsa del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona (1998) i el Premi de Civisme als Mitjans de Comunicació (2003).

Maria Mercè Roca (Portbou, 1958) Escriptora.
Exerceix durant molts anys com a docent de català fins que a mitjans dels anys 80 s'incorpora plenament al panorama literari. El 1992 guanya el Premi Sant Jordi amb l'obra "Cames de seda" i el 2000, el Ramon Llull amb "Delictes d'amor". La seva activitat s'ha obert a diferents camps com obres infantils i juvenils o guions de televisió per a sèries com "Secrets de família", emesa per Televisió de Catalunya.

Emili Rosales (Sant Carles de la Ràpita, 1968).Escriptor i editor
Director editorial d'Edicions Destino. Autor de dos llibres de poemes ("Els dies i tu", Premi Salvador Espriu) i de quatre novel·les, entre les quals "La ciutat invisible", Premi Sant Jordi, finalista del Prix Médicis Étranger i publicada a 25 països.

Oleguer Sarsanedas (Glasgow, Escòcia, 1950).
Llicenciat en Econòmiques i Ciències Polítiques per la Universitat d'Oxford. El 1975 torna a Catalunya, on s'instal·la definitivament i queda vinculat al món de la cultura i el periodisme. A la dècada dels anys 80 va ser el cap de Programes Especials de les Emissores de la Generalitat, des d'on va dirigir el projecte i la posada en marxa de Catalunya Música. El 1990 va ser director de Programes de Televisió de Catalunya, i més tard, director editorial de l'Editorial Planeta-Librerías. L'any 2000 s'integra al projecte del Fòrum Universal de les Cultures 2004. El 2005 torna als mitjans de comunicació públics i és director de Catalunya Ràdio, primer, i director de Continguts de Nous Mitjans de la CCMA, després. Autor dels llibres de narrativa "La síndrome de Pearson" (1991) i "L'art de l'impossible" (1991), entre d'altres. També el 1991 se li va concedir el títol de cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres del govern francès per la seva contribució a projectes de televisió paneuropeus.

Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) Escriptor i periodista.
Ha publicat una cinquantena de llibres, alguns traduïts a diversos idiomes, entre novel·les per a joves i adults, llibres de viatges, assaigs i poemaris. Ha treballat durant més de trenta anys en premsa, ràdio i televisió, i és professor de la Facultat Blanquerna de Comunicació (URL). Considera que només hi ha llibertat des del coneixement.
En podeu saber més a: http://casavbn.blogspot.com.es/

Ignasi Vidal Folch (Barcelona, 1956). Escriptor, periodista i traductor.
A mitjans dels anys 80 publica les seves primeres obres, marcadament satíriques. Ha dirigit la secció de cultura de diferents diaris, com "La Vanguardia" o l'"ABC" a Madrid. Durant la transició a la democràcia dels països del bloc soviètic va ser corresponsal del rotatiu madrileny a les principals capitals de l'Est d'Europa. Des de 1995 és col·laborador independent a diferents mitjans escrits, sobretot a "El País" i el setmanari "Tiempo". Al 99 guanya el premi Vargas Llosa NH de relats per l'obra "Más lejos y más abajo". La seva faceta com a cronista queda recollida en el volum "Barcelona: museo secreto", una guia literària de la capital catalana.

Sergio Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957) Periodista.
Periodista cultural des del 1977, quan va començar a treballar a"El Correo Catalán", "El Noticiero Universal" i, des de 1997, a "La Vanguardia", on avui és el coordinador del suplement 'Cultura/s'. És especialista en temes literaris i autor de la "Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats" (2007) i de "Código best seller" (2011), i també és autor de la primera monografia dedicada a l'artista Miquel Barceló (1984). Va ser comissari de l'Any del Llibre i la Lectura de Barcelona el 2005. El 2010 va publicar la seva única novel·la, "Una heredera de Barcelona".

Queta Karmany Periodista.
Crec que la moda pot ser cultura i  art.  La moda explica històries, èpoques i és construcció d'imaginari, hi ha espectacle i també molta de feina, hi ha dissenyadors pendents de cada detalla, de cada tela, de cada cosit. La moda també és país, i indústria.  Sovint però s'ensenya només la superfície, la purpurina, l'embolcall de cel.lofana. M'agradaria anar més enllà i intentar demostrar que la moda supera les banalitats. 
 
Anar al contingut