Europa: blindats i deshumanitzats

Quan la política migratòria de la UE s'acosta a la d'Austràlia

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto37

Sergi Roca

Cap de la secció Internacional de Catalunya Ràdio

@sergirocap
Actualitzat

I li va etzibar Viktor Orbán a Angela Merkel: " Creiem que només es pot actuar humanament si no hi ha efecte crida. Per tant, només hi ha una solució: tancar les fronteres i ajudar els països d'origen. I no deixar entrar aquells que porten problemes".

La debilitada cancellera acabava d'invocar la necessitat d'actuar segons el principi bàsic d'Europa: la humanitat. Però mentre deia això davant les càmeres, el seu ministre de l'Interior Seehofer continuava a la seva i pactava tancar la ruta del sud d'Europa amb el nou eix anti-immigració Viena-Roma.

Qui ho hagués dit fa uns mesos. Qui ho hagués dit ara fa tres anys.

Centenars de milers de migrants arribats a Europa després... 
Zero refugiats acollits a Hongria després... 
Més de 10.000 morts al Mediterrani després... 
Vés a saber quants milers de morts al cementiri del Sahel després...
Milions i milions d'euros gastats en tanques, concertines i patrulles frontereres després... 
Un Aquarius i un Open Arms després...
Una condemna del Suprem espanyol després...

Després de tot això, obrim els ulls i ens adonem que els xenòfobs Viktor Orbán i Matteo Salvini marquen la pauta, els tempos, a Europa. I la "mama Merkel", com l'anomenaven alguns del atrapats el 2016 al camp grec d'Idomeni, ha perdut tota la credibilitat en matèria d'immigració. I accepta parlar de "centres de trànsit" a la frontera, presonera del joc polític amb accent bavarès i per l'auge dels anti-immigrants de l'AfD. 

Qui ens ho hagués dit fa un temps... O no. Perquè en aquest temps les quotes de refugiats han fracassat, esmicolant la pretesa solidaritat europea. I Itàlia ha estat pràcticament sola mirant cap al sud. Cert. Si a Hongria, Polònia o Holanda els partits alimenten el discurs d'alerta davant una suposada allau migratòria i els ciutadans ho compren, com no havia de passar això a Torí, Roma, Nàpols o Catània?

Però no hi ha cap altra solució que declarar la guerra a les ONG? Que deixar la costa de Líbia a mans d'uns guardacostes libis que intercepten somnis, més que no pas rescaten vides? De veritat? En què ens estan convertint? Estem a un pas de l'adéu Europa, benvinguda Austràlia, amb els 28 paint ja la possibilitat de crear centres d'internament a països del nord d'Àfrica. Una illa de Nauru en potència. I no oblidem que ja tenim el camp indigne de Moria, a Lesbos. Però això, a qui li importa si amb prou feines ho veiem? Externalització, en diuen.

I el següent pas de blindatge/deshumanització europea quin serà? Separar famílies a les fronteres? Que li demanin la recepta a Trump.

Anar al contingut