Algunes enquestes assenyalen que de les 24 hores que té el dia, 17 les passem mirant pantalles. I qui diu pantalles diu tot allò que hi trobem, o sigui l'inabastable univers internet. I això és excessiu. Tenim mòbil, ordinador, tele, plataformes: l'atenció dividida en moltes coses alhora, i també una paciència cada cop més curta, perquè ens hem acostumat que tot sigui immediat. La dopamina, culpable de l'addicció a les pantalles?  Segons ens explica la neurobiòloga Mara Dierssen, el cervell humà cerca instintivament la novetat i quan la troba allibera la dopamina, el neurotransmissor que ens proporciona la sensació de plaer. I no hi ha res més addictiu que el plaer! Ara bé, segons apunta Dierssen, la dopamina també s'encarrega d'estimular el nostre instint natural de buscar i consumir estímuls nous, que fisiològicament és per impulsar-nos a aprendre i per adaptar el cervell als canvis. Però en aquest cas no sempre és així. "L'accés habitual a l'entorn digital ens poporciona aquesta novetat de forma il·limitada, acompanyada de la corresponent dosi de dopamina i, per tant, un plaer constant i i·limitat del qual costa molt desenganxar-se." Això les xarxes ho saben. Els serveis de notificacions i alertes ens tenen totalment enganxats, però a quin preu? Cada vegada que vibra el mòbil, ens sona una alerta, o rebem un nou "like" és com una mena de reclam que acapara la nostra atenció però que no aporta valor real. "És el cas dels videojocs, permeten experimentar l'emoció de la competició però sense arriscar-te a res." Com ens afecta passar tant de temps davant d'una pantalla? Mara Dierssen alerta que la sobreexposició a les pantalles ens manté en un estat perpetu de distracció i d'interrupció, i això afecta de moltes maneres. D'una banda pot disminuir la nostra capacitat d'atenció i de concentració en una sola tasca. "També ens fa pensar d'una forma molt més superficial. La multitasca digital eleva la nostra capacitat de distracció mentre pensem que estem fent moltes coses, però no és veritat. El cervell no pot fer dues accions al mateix temps." Dierssen apunta que també afecta a la consolidació de la memòria. Ara ja no memoritzem, ho tenim tot al mòbil i internet ens ho posa tot a l'abast, però com que no hi parem una atenció de qualitat, el procés de consolidació no es pot dur a terme. "El que fa el nostre cervell és buscar molt ràpid la informació, usar-la molt ràpid i després l'oblida molt ràpid també, cosa que dificulta el coneixement." El nostre cervell s'acabarà adaptant? Per sort, el nostre cervell és adaptatiu. La propietat anomenada neuroplasticitat ens ajuda a adaptar-nos també a les noves tecnologies. Però la neurobiòloga avisa que hi ha aspectes funcionals de l'encèfal que canvien fins i tot la seva capacitat plàstica amb l'ús abusiu d'internet. "Si no fas exercicis de memoritzar, si subcontractes la teva memòria al mòbil, això té un impacte negatiu en el cervell."  Hem de fer dieta de dopamina? Dierssen ens recorda que experts del Massachusetts Institute of Technology recomanen allunyar-nos temporalment dels estímuls de les pantalles per recalibrar el nostre sistema cerebral.  "Inclús quan descansem mirem internet, i això significa que no desconnectem mai. Fer dejuni de dopamina reduirà la teva atracció cap a un cert comportament addictiu."