Qui més qui menys alguna vegada s'ha preguntat si s'hauria de menjar o no allò que s'anava a ficar a la boca, sigui una nou, un bombó, o un biquini de sobrassada. L'Adam Martín, que des de fa anys es dedica al periodisme sobre nutrició i alimentació saludable, ens ha explicat a l'Estat de Gràcia, si cal o no que ens estiguem d'aquest tipus d'aliments que ens agraden però que pensem que no són gaire saludables. I, de passada, ens ha donat pistes per construir uns bons fonaments per a la nostra dieta.   Però les nous engreixen o no? Adam Martín insisteix que, independentment de les propietats de cada producte, que en el cas de les nous són moltes, aquesta és un pregunta equivocada si volem seguir unes pautes d'alimentació saludables. Defensa que no ens hem de preguntar si un aliment engreixa o no i si és sa o no. Adam Martín: "No s'ha pensar en aliments concrets i en les propietats que tenen, sinó en el conjunt de la dieta." I posa un exemple: "Què passa si menges molt d'un mateix aliment que en principi no és massa calòric? Doncs que t'arribarà a engreixar." Tot plegat, assegura Martín, perquè per tenir en compte la salut en la nutrició no hem de parlar d'aliments aïllats sinó de dietes equilibrades. La salut és un mur fet de maons Per il·lustrar la seva tesi, Martín recorre a una metàfora que entendrà tothom:  "Hem de pensar en la nostra dieta com un mur, si algun maó és dolent, no passa res." Suposem que la salut és un mur que necessita uns bons fonaments. Està ple de maons, i en funció de la qualitat d'aquests elements hi hauria diversos supòsits: Què passa si menges molt malament, és a dir, si els maons són de mala qualitat? El mur cedeix i no aguanta, no fa la funció de mur. I si poses un maó de molta qualitat en un mur de pa sucat amb oli?  No aconseguiràs mai arreglar-lo. Si tens un mur de molt bona qualitat i de tant en tant poses un maó dolent, què passa? El maó en si és dolent, però per al conjunt de maons del mur no representa cap problema, i aquest aguantarà. Menjar bé és car? Un altre tòpic que cauria de retruc amb aquesta metàfora de l'Adam Martín. Per estar ben alimentat no cal rascar-se la butxaca. Podem tenir uns bons fonaments de la dieta menjant saludablement amb una alimentació equilibrada i senzilla, que sigui homogènia i encaixi bé amb les nostres necessitats nutricionals. Poden ser uns murs bàsics però sòlids, senzills, encara que poc sofisticats. Bledes, cigrons, per exemple, són molt saludables i no tenen el cost dels anomenats superaliments. Si som constants amb una dieta equilibrada en nutrients, no tenim necessitat d'adquirir aquesta mena de productes, que serien els maons fets amb matèries superresistents, que en molts casos tenen més a veure amb les modes o d'altres criteris marcats pel mercat. Adam Martín: "Hi ha persones que es gasten més diners comprant superaliments, menjant més alvocats i quinoa, i només es fixen en aliments determinats."  Els aliments suculents són menys saludables? "No et pots contenir? Quants anys tens, dos?" Es pregunta Adam Martín. Perquè, afegeix, "Si fem el mur amb maons, és a dir, de productes de mala qualitat perquè ens agraden molt, és com si no paréssim de beure Coca-Cola i veure sèries en tot el dia simplement perquè ens enganxen."  On es va establir la relació, entre productes que ens provoquen plaer i el fet que siguin insans? Les coses tenen gust i es poden descobrir i gaudir-les per si mateixes. El crític gastronòmic Pau Arenós ens ha parlat d'entrepans elaborats amb aliments saníssims en alguna ocasió al programa. Hi ha infinites combinacions.    Val la pena recordar que si el mur està fet amb uns fonaments sòlids i saludables, cosa que podem aconseguir amb una dieta econòmica i cuidada, però amb alguna excepció puntual, no hi haurà cap inconvenient si de tant en tant ens ve molt de gust algun producte que ens aporta grans dosis de plaer.  Adam Martín: "Ens tractem a nosaltres mateixos com a criatures si volem atipar-nos de coses que ens agraden però no ens convenen." I si tenim preferència pels aliments més calòrics i pocs saludables, podem provar de menjar amb moderació. L'Adam Martín proposa reflexionar sobre l'esforç que representa menjar bé.   Per què no ens podem plantejar deixar de menjar-ho?, es pregunta Martín.  "Hi ha tantes coses a la nostra vida que no podem fer tant com ens agrada, per què aquesta no, si és la més important i la pedra angular del nostre benestar?"