La Covid-19 ha tornat a posar en primer pla la importància d'una bona higiene personal i ara tots vivim amb la consciència que hi ha virus, bacteris o altres microorganismes que poden ser perillosos. Aquests bitxos també els trobem en els aliments i en el que comprem. Com ho desem, com ho cuinem i com ho consumim també determina si aquests aliments són segurs o no. Beatriz Robles, experta en seguretat alimentària i autora del llibre "Come seguro comiendo de todo", ens aclareix el munt de dubtes que se'ns plantegen al voltant de la seguretat alimentària, un tema que se situa en primer pla arran de la pandèmia. La pregunta obligada: el coronavirus es transmet a través dels aliments? Hem d'insistir que no hi ha evidència de transmissió alimentària, però no està absolutament descartat. El que sí que sabem del cert és que la principal via de transmissió del virus és de persona a persona i és d'això del que ens hem de preocupar. Tendim a confondre seguretat alimentària amb salut. És el mateix? En absolut. Segur i saludable no són sinònims. Afortunadament, els aliments que trobem als mercats i supermercats solen ser segurs i no provocaran una intoxicació alimentària. Però és evident que tots no són saludables. "Ningú dubta que un pastís de xocolata pot ser segur, però, tot i així, no és el millor per a la nostra salut." Amb el tema dels aliments saludables hi ha sobreinformació i també desinformació, i ens costa aclarir-nos... La desinformació és un dels grans problemes del nostre temps, i no només a nivell alimentari.  Jo insisteixo molt que, per lluitar contra aquesta desinformació, la població ha d'aplicar el seu propi criteri. "Cal desenvolupar un pensament crític, un filtre, que ens ajudi a discernir les informacions vàlides de les que no ho són. En el cas de l'alimentació, l'excés d'informació pretén condicionar la nostra selecció incidint en suposats beneficis per a la salut i s'ha d'estar alerta." D'una banda, tenim les errades, coses que fem malament sense saber-ho, i, de l'altra, les informacions falses que ens empassem sobre riscos que no correm... O potser al contrari, que no correm riscos quan sí que els correm, com allò típic de "sempre s'ha fet fet així i mai ha passat res". Això és una falsa creença i les dades d'intoxicacions alimentàries de fa 40 o 50 anys ho demostren. Sí que passava, però no ho recordem. Ara posarem en pràctica els teus consells. Si en un mercat veiem fruita com el meló o la síndria tallada, què hem de fer? Avui mateix ho he vist en un supermercat. Per sistema, no hauríem de comprar fruita oberta o tallada, ja que, per la seva producció, està en contacte amb el terra o l'ambient i es pot contaminar fàcilment. Però la pell ens protegeix, i, si trenquem aquesta pell, part dels microorganismes de la superfície passen a la part que ens mengem. I si, a més, ho deixem a temperatura ambient, aquests microorganismes tindran les condicions ideals per reproduir-se i acaben provocant una malaltia.  "Què hauríem de fer? Doncs comprar la fruita sencera i a casa rentar-la bé sota l'aixeta i si la tallem o manipulem,  guardar-la a la nevera." Quines precaucions s'han de prendre amb les llaunes? Puc beure directament d'una llauna de refresc? Qualsevol tipus d'envàs en llauna l'hauríem de rentar abans d'obrir-lo. No sabem per on ha passat i podrien contenir pols i microorganismes. Si l'obrim i servim directament podem contaminar l'aliment. Molta gent s'atabala davant de tanta informació al voltant de la seguretat dels aliments. Cal donar les pautes en petites dosis? És important que la informació no provoqui un efecte rebot; per això cal donar-la en píndoles i d'una manera molt clara i molt pràctica. "No es tracta que no es pugui menjar de tot, però cal conèixer els riscos i, en funció d'aquests riscos, implantar les mesures higièniques necessàries." És com conduir, primer t'atabales amb tantes instruccions, però després ho fas de manera automàtica. Cal implementar les pautes d'higiene a la cuina de forma natural i anar-se entrenant fins que les incorporem a la nostra rutina. Costa convèncer la gent que hi ha intoxicacions molt perilloses? Sí, perquè hi ha la creença que tenir mal de panxa dos dies no és greu, i que una mica de diarrea, tampoc és per alarmar-se. Però a vegades sí que acaba sent greu. "Hi ha altres conseqüències de les intoxicacions que poden deixar seqüeles de per vida, i algunes són letals."   Com el bacteri del botulisme que podem trobar a les llaunes? Exactament. Amb l'agreujant que el bacteri que produeix el botulisme no altera l'aspecte, l'aliment pot estar aparentment en condicions, la llauna en perfecte estat, i, tot i així, estar contaminada. "No ens podem refiar de l'olor o el sabor per decidir si l'aliment està en condicions perquè moltes vegades els microorganismes no l'alteren. És el cas del Cloristridium, que relacionem amb les llaunes, la toxina del qual pot produir una paràlisi i la mort en poques hores." Si trobem una mica de fong a la fruita, podem tallar el tros afectat i menjar-nos la resta? Mai. L'hem de llençar tota sencera. Els fongs produeixen compostos tòxics que a curt termini ens poden fer emmalaltir i amb el temps pot afavorir el càncer. Sovint trobem els ous en les zones no refrigerades. Els podem deixar fora de la nevera? No! A casa, els ous han d'anar a la nevera. Normalment els trobem a temperatura ambient per temes de distribució (són molt sensibles als canvis de temperatura), però un cop els comprem els hem de guardar al frigorífic. Què hem de fer amb les patates grillades o que es posen verdes? El que ens està dient el color verd de la patata és que ha estat exposada a la llum i això pot afavorir la formació d'uns alcaloides que poden provocar alteracions neurològiques. Cal retirar tota la part verda, i si n'hi ha molt, llençar-la sencera. Podem tornar a congelar un aliment que ja ha estat descongelat? No, en cap cas. El que podem fer és cuinar l'aliment que hem descongelat i, si n'ha sobrat, tornar-lo a congelar, però cuinat" Quina diferència hi ha entre data de caducitat i data de consum preferent? Molt fàcil. La data de caducitat es relaciona amb la seguretat de l'aliment. A partir d'aquella data, l'aliment deixa de ser segur i no s'ha de consumir. La data de consum preferent ens indica fins quan l'aliment conservarà totes les seves característiques, com la textura o el sabor. A partir d'aquest dia, podem trobar un cert deteriorament de la qualitat, però continua sent segur. "Excepte els ous, que porten data de consum preferent. Però, passada aquesta data, ja no són segurs. Els ous acostumen a durar 28 dies des de la posta" Quines pautes hauríem de seguir per convertir la nostra cuina en un lloc higiènic i segur? Abans de res, és bàsic respectar la cadena de fred. Sovint no tenim en compte el temps que ha passat des que hem comprat els aliments fins que els posem a la nevera. Pel que fa als fregalls i baietes, canviar-los molt freqüentment, mínim un cop a la setmana. En cas que no sigui possible, es recomana desinfectar-los, bullint-lo en aigua durant 5 minuts. "I també destacaria la necessitat de fer servir una fusta per tallar els aliments diferent per a cada tipus, una per a les verdures, una per a la carn i una altra per al peix." Per acabar, la Beatriz Robles insisteix en la necessitat d'estar ben informats per poder triar i decidir des del nostre criteri i no deixar-nos condicionar per les informacions falses de què sovint som víctimes.