Escola pública o concertada?

Ens mirem la carta. Té una llista d'aquelles interminables de plats que m'atabalen, però sé que no ens ho podrem menjar tot i que tampoc no ens convenceran tots els plats així que no queda cap més remei que triar bé, que l'àpat serà llarg. Abans d'entrar els amics ens han advertit de quatre coses, però en aquestes circumstàncies ni els millors consells t'estalvien el vertigen.

La Laura està convençuda que el plat de la pública és el que hem de triar els que volem un país divers, que doni les mateixes oportunitats als rics que als pobres, als d'aquí que als d'allà. La Montse no para de repetir-nos que el plat de la concertada és el que ens convé si busquem una atenció personalitzada amb garanties d'èxit per als nostres fills i bones companyies en aquest trajecte que comencen.

Fins i tot el cambrer hi ha posat cullerada i ens ha recomanat el producte de proximitat, l'escola del barri on els nens aviat podran anar sols, coneixerem les famílies i sempre hi tindrem algun veí que ens donarà un cop mà.

I aquesta setmana, per acabar-ho d'emmerdar, se'm cola al Facebook un vídeo amb el Puigdemont i la Colau dient-me que triï la pública que és el millor que puc fer i el meu cosí que porta els fills a una escola concertada del Raval em truca per dir-me que no em cregui cap dels atacs que es llencen contra aquestes centres.

I amb aquest embolic al cap i la carta plena de plats, em repeteixo que res és blanc o negre, que ni totes les escoles públiques són diverses ni totes les concertades són per als fills de bones famílies, que hi ha instituts del barri amb projectes educatius de primera i centres concertats que han donat més oportunitats als que no poden pagar del que ens podríem arribar a imaginar sense coneixe'ls. Què faig? Ha començat la preinscripció escolar!