La verola va flagel·lar la humanitat i va donar peu a la primera vacuna
Làmina sobre inoculació de virus de verola
En guàrdia!

La verola va flagel·lar la humanitat i va donar peu a la primera vacuna

Les evidències més antigues conegudes d'inoculació de variants de malalties es troben entre els segles X i XII, i ja aleshores aixecaven suspicàcies

Actualitzat
TEMA:
Vacunes

Les primeres vacunes van aparèixer el segle XVIII. Aviat van demostrar una gran eficàcia per prevenir malalties infeccioses com el xarampió o el tètanus, però així i tot hi havia molta gent que les rebutjava. Als inicis, les vacunes van ser una obra col·lectiva, resultat de diverses especulacions científiques i algunes casualitats afortunades. Ara que amb el coronavirus el debat sobre la vacunació revifa, a l'"En guàrdia!" mirem enrere amb l'historiador Josep Maria Solé Sabaté i Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CRESA.

La verola, un flagel per a la humanitat

El detonant que va conduir al descobriment de la vacunació va ser el virus de la verola. Les evidències més antigues conegudes estan entre els segles X i XII. Durant molt de temps es creia que Ramsès V també havia mort de la terrible malaltia, segons les pistes que aportava la seva mòmia, però ara es creu que la verola no podia ser tan antiga i que les pústules que presenta el faraó es deurien possiblement a la varicel·la. En tot cas, la verola era molt contagiosa i arribava a assolir una mortalitat del 40%. 

La verola va flagel·lar la humanitat i va donar peu a la primera vacuna
El 1757 apareix un brot de verola a Berkeley, Anglaterra, que canvia la història de la medicina

Es creu que prop de 300 milions de persones van morir a causa de la verola només al segle XX, després de coexistir amb els humans durant milers d'anys. Els supervivents quedaven amb grans marques al rostre i la verola fins i tot causava ceguesa. A mesura que la població mundial creixia i els viatges augmentaven, el virus anava avançant per tot el món.

  • Tenim il·lustracions sobre els efectes de la malaltia en capitells romànics i en gravats sobre els maies, com el Còdex Florentí.
  • La verola tenia efectes secundaris en els supervivents: marques a la cara en prop d'un 80 % dels casos, ceguesa en un 2-3%, artritis...
  • Les fitxes policials del segle XIX moltes vegades posaven "marcat/no marcat per la verola" com a indicador.
  • Molta gent tenia la verola, entre d'altres Beethoven i Robespierre. En queden rastre a les màscares mortuòries.

Posar fi a la gran pandèmia

Una de les maneres de protegir-se dels contagis era inocular-se al propi cos una variant lleu de la malaltia per voluntat pròpia. Aquesta tècnica desenvolupada en terres asiàtiques, anomenada inoculació de la verola, posteriorment variolació, va arribar a la Gran Bretanya passant per Turquia. Una de les persones que més va fer per estendre la inoculació a Occident va ser Lady Mary Wortley de Montagu, que havia conegut aquell mètode a Istanbul, i no va parar fins a donar-lo a conèixer a Londres, cap al 1722.

Francesc Accensi ens fa un retrat de la precursora de Lady Mary Wortley de Montagu en la variolació a Europa.

Lady Mary Wortley de Montagu, nascuda el 1689, era una dona empoderada de l'època que va refusar diversos pretendents, entre ells, el poeta Alexander Pope. Es va casar amb Montagu, que va ser enviat d'ambaixador a Istanbul. Abans d'arribar-hi, Lady Mary va agafar la verola i va estar a punt de morir, com el seu germà. Allà va veure  que inoculaven la forma benigna de verola a les criatures petites.

Lady Montagu, escriptora, viatgera, poetessa i defensora de les dones, havia conegut la tècnica a Constantinoble el 1716, on acompanyava el marit, nomenat ambaixador a la capital turca. L'estiu del 1721, quan ja havia tornat a Anglaterra, va convèncer la princesa Carolina, futura reina i dona de Jordi II, de fer els assajos necessaris per introduir aquest tipus d'inoculació al país. Va inocular la seva filla per demostrar-li que hi creia. La reina va voler fer dos assajos. Van agafar condemnats de la Torre de Londres, que esperaven a ser penjats, i els van inocular tots. Tots van sobreviure i se'ls va alliberar amb la condició de marxar a les colònies americanes.

La història de les vacunes, i dels antivacunes

L'adopció de la tècnica de la inoculació a Anglaterra era contemplada amb interès en altres països. El pensador francès Voltaire havia patit la verola, en coneixia els efectes i defensava una mesura pensada per reduir-ne l'impacte en la població. Quan el Parlament francès va prohibir aquesta pràctica a petició d'Omer de Fleury, Voltaire va escriure una farsa en contra del personatge. A les "Cartes filosòfiques", del 1734, un dels textos es titula precisament "Sobre la inserció de la verola".

La verola va flagel·lar la humanitat i va donar peu a la primera vacuna
Làmina sobre inoculació de virus de verola 

El mite de la lletera 

Una altra persona decisiva en l'origen de les vacunes va ser una dona que munyia vaques i que assegurava que no podia tenir la verola, perquè havia contret la verola bovina. Va inspirar el metge rural Edward Jenner, que havia après d'altres cirurgians amb qui havia treballat al llarg de 30 anys, per descobrir la vacuna contra la verola. A Jenner se li va acudir inocular un tipus de verola diferent, la verola de les vaques, per assolir la immunitat de la verola humana. Era l'any 1796. Va experimentar de manera arriscada, amb un nen de vuit anys, i va desenvolupar un nou escut davant de les agressions víriques. I com que el terme científic per a la verola bovina és "variolae vaccinae", del nou mètode se'n va dir "vaccí" o "vacunació".

Jenner escriu el 1801 a "Sobre l'origen de la inoculació vaccina":
"Durant la investigació de la verola bovina, em va assaltar la idea que es podria propagar la malaltia per inoculació, a la manera de la verola menor, primer de la vaca, i finalment transmesa d'un humà a un altre. El primer experiment el vaig fer amb un noiet, de nom Phipps. En el seu braç hi vaig administrar una mica de 'variola vaccinae', que havia agafat de la mà d'una dona jove que, accidentalment, havia estat infectada per una vaca. Uns mesos després d'aquella inoculació, es va provar que el noi estava sa i estalvi."  
 

Amb molta visió de futur, el 1801, Jenner ja ens parla de l'erradicació de malalties, un concepte absolutament futurista per a l'època.

Una polèmica que s'ha mantingut en el temps

A l'època de Jenner no va ser fàcil que s'acceptés la vacunació. Es feien acudits en què a la gent li sortien apèndixs de vaca. A inicis del segle XIX es difonien missatges que proclamaven "No vacuneu!", dibuixos de la mort vacunant nens...
La realitat és que enfront dels 18.000 morts per verola entre 1791 i 1800, la dècada següent es van registrar menys de 8.000 morts. 
 

Radiografia de les vacunes anti-Covid més enllà de Pfizer i Moderna
Vacunes de la Covid

La vacuna que va salvar milers de vides
El 1967 l'OMS emprèn una campanya per erradicar la verola arreu del món. Deu anys després, el 1977, vam tenir el darrer cas natural de verola, a Somàlia. L'últim cas conegut va tenir lloc, curiosament, perquè a Somàlia encara es feia servir la variolació, inoculant la verola menor. La verola es va considerar oficialment erradicada el 1980. El virus de la verola es conserva en alguns laboratoris d'alta seguretat. 

ARXIVAT A:
Vacunes

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut