Avui fa una setmana de la trobada entre Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso per coordinar una resposta que havia de ser urgent a la preocupant situació de la pandèmia a la Comunitat de Madrid. D'aquella reunió, set dies després, només n'ha sortit un bloqueig encara més gran i la foto de les 24 banderes.    En política, es poden fer les coses bé, regular, malament... o com les fa Díaz Ayuso. Tots els indicadors apunten que el virus està fent mal a Madrid, els nivells de transmissió estan molt per sobre de la mitjana espanyola, els experts sanitaris s'hi deixen la veu demanant que es reaccioni ja... però la presidenta madrilenya no es mou. I el govern espanyol, tampoc. Vacil·la, el ministre Illa, a l'hora de prendre el comandament de Madrid.    Madrid té una emergència sanitària i els màxims responsables polítics s'enroquen i renuncien a fer política. És a dir, a resoldre els problemes. No només això, sinó que, a més, Diaz Ayuso, instal·lada en el victimisme, assenyala amb el dit Catalunya per dir que el govern espanyol no tracta tothom igual.    En aquesta segona onada, la resposta davant del coronavirus a Madrid està sent la pitjor de totes: una actitud frívola, dubitativa, moguda per tàctiques partidistes i personalismes histriònics.   Els científics acabaran trobant, tard o d'hora, una vacuna per aturar la Covid-19.   Del virus de la incompetència política, en canvi, ningú ens en protegirà.