Els tolls i la tauromàquia

No sé quina necessitat hi ha d'alegrar-se perquè un torero perdi la vida en una cursa. És inacceptable. T'imagines que després de la mort d'un ciclista a la carretera, aquests que de vegades ens passen tan de prop que podrien fotocopiar-nos els pensaments, endeguessin una campanya a tuiter alegrant-se'n? Les xarxes socials, però sobretot tuiter, són el nostre coixí dels plors. La nostra impotència com a ciutadans la manifestem en 140 caràcters. És més barat que anar al psiquiatre, només que de vegades és millor que et tracti un professional que no pas automedicar-te tu mateix desbarrant a tuiter.

El pilot francès de MotoGP Loris Baz s'ha declarat antitaurí. Va publicar a la xarxa: "veient un tonto intentant matar un animal". A partir d'aquell moment, la pluja de crítiques/insults va créixer, i al seu equip i a l'entorn de patrocinadors va saltar l'alarma. El de Sallanches va penjar la foto que veieu i l'acompanyament "sense comentaris"; de fet no és un toro (que en té un en una finca a Chiva, al País Valencià), sinó una vaca, però era una representació del seu amor pel animals. Fins i tot va comptar amb l'ajuda de l'Aleix Espargaró quan els protaurins van voler desprestigiar el francès penjant el seu currículum a la xarxa. I al final, al Loris li va tocar això: "Demano perdó a totes les persones que s'hagin sentit ofeses personalment pels meus tuits. I especialment als familiars del torero mort" (Ivan Fandiño). Quan has d'acabar demanant perdó és que (t'has ficat en un bon toll/embolic) alguna cosa no has fet bé.

Si una cosa no podrem evitar és que el poder hipòcrita que promou que Messi és un delinqüent i Cristiano una víctima del seu representant s'exalti quan se li toca un altre dels seus símbols. A Catalunya no tenim curses de braus, doncs fantàstic, centrem-nos en un altre tema i no perdem més el temps.