Sol major, la tonalitat més lluminosa

En el primer capítol ens fixem en el barroc i en el significat extramusical que té la tonalitat de sol. Durant l'època barroca, però també més endavant amb els clàssics i els romàntics, les tonalitats tenien un significat, i precisament la tonalitat de sol major estava considerada com la tonalitat de la benedicció. Arrenquem amb la música de Johann Sebastian Bach i amb l'aportació del compositor Albert Guinovart, al voltant de la tonalitat protagonista de la setmana: "El sol major és una tonalitat brillant, mediterrània i solar, tal com suggereix el seu nom." En la segona entrega viatgem fins als clàssics, per qui la tonalitat de sol va ser molt important. Ens centrem en el gran Wolfgang Amadeus Mozart, i particularment en un dels seus "hits", la "Petita serenata nocturna". Una vegada més, Mozart va demostrar el seu enginy component una peça deliciosa amb només dos acords. Evidentment, en sol major! "Transformar una cosa tan senzilla en una música tan meravellosa només ho pot fer el geni de Mozart" Wolfgang Amadeus Mozart I als romàntics, els agradava la tonalitat de sol major? "Un nocturn en sol major és tota una contradicció." Els compositors romàntics no van ser gaire amants d'aquesta tonalitat, malgrat això la van utilitzar per a grans obres per a piano i orquestra. Com en el cas de Frédéric Chopin, que va compondre diverses obres en sol major per a piano, nocturns i preludis que repassem en tota la seva esplendor. S'ha de reconèixer que de grans obres romàntiques no n'hi ha en excés en sol major. És interessant destacar que de les nou simfonies de Beethoven no n'hi ha cap en aquest to. El soI en mode menor: La modalitat és molt important per diferenciar el caràcter d'una obra, i, després d'explorar el sol major, canviem de modalitat i al quart capítol investiguem els sentiments amb el sol menor. "Els tons menor sempre s'han associat a la melanconia, en contraposició als majors, que són els de l'alegria" N'és una mostra el mateix Mozart, que considerava el sol menor com la tonalitat adequada per expressar la tristor i la tragèdia. De fet, moltes de les seves obres en tonalitats menors són en sol menor, com el Quartet per a piano núm. 1. Frédéric Chopin a Mallorca Acomiadem el monogràfic dedicat a la tonalitat de sol tornant als romàntics. Com ja hem vist, els compositors romàntics són més de sol menor. Aquesta és una de les tonalitats que més han utilitzat els romàntics, que consideraven més propera al sentiment de melanconia que les seves vides tortuoses els inspiraven. Però no tots associaven el sol menor amb tristor o tragèdia. Alguns d'ells, com Chopin, van compondre en aquest to per transmetre neguit i impaciència. El seu Preludi opus 28 núm. 2 porta el sobretítol "La impaciència". "Els romàntics se sentien més còmodes amb els tons menors, més d'acord amb els sentiments tràgics provocats per amors impossibles i morts prematures." Així doncs, prem el "play" i podràs comprovar de primera mà la sonoritat d'una de les tonaltiats més enèrgiques que ens regala l'escala musical.

Sol major, la tonalitat més lluminosa

Cinc capítols dedicats a la tonalitat musical que ens garanteix la benedicció dels Déus!