"Madame Hyde", el rol sobrenatural d'Isabelle Huppert
"The rider" de Chloé Zhao
La directora xinesa, que va debutar amb "Songs my brothes taught me" (presentada a Sundance 2015) s'endinsa ara en l'univers del rodeo i posa en escena el drama d'un genet que ha de deixar els bolos després d'una lesió al crani.
El jove protagonista s'interpreta a si mateix. De fet, tots els personatges s'interpreten a si mateixos. De manera que, per una banda, hi ha una important dosi de realitat i per l'altra hi ha un embelliment de les imatges i una narració que semblen sorgides de la ficció.
Es tracta d'una jugada similar a la de les pel·lícules de Roberto Minervini, un director del qual hem vist pel·lícules seves al D'A: filmar la realitat dels habitants de l'Amèrica profunda en clau documental, però a través d'un tractament de les imatges que difumina la frontera entre la realitat i la ficció. Tot i això, les pel·lícules de Minervini acaben sent més profundes, sobretot en la manera que té de presentar una realitat molt crua sense arribar a jutjar-la.
En canvi, "The rider" s'excedeix en algunes metàfores subratllades: sobretot quan equipara la manca de llibertat dels cavalls amb la del protagonista.
El més bonic de la pel·lícula, però, és com abraça una certa poètica, sobretot quan filma els gestos i la paciència del protagonista quan doma els cavalls, amb un realisme que em recorda el de "The Lusty Men", una pel·lícula que Nicholas Ray va fer als cinquanta i que abordava precisament el món del rodeo.
"Madame Hyde" de Serge Bozon
Si em permeteu, començaré a parlar de "Madame Hyde", l'última pel·lícula del director francès Serge Bozon, citant un company crític. El Carlos Losilla escrivia fa poc sobre les pel·lícules que sovint considerem "rares", i sobre aquelles pel·lícules que, sota l'aparença d'una certa normalitat, no deixen d'assemblar-se les unes a les altres, sense aportar gens d'originalitat i sense transmetre res sobre el temps en què ens toca viure.
Em sembla una reflexió genial, no només sobre el cinema, sinó sobre la pel·lícula de Bozon, en què una professora d'institut pateix una transformació sobrenatural que subvertirà completament la seva realitat.
En el fons, es tracta de retratar la nostra realitat, amb tot el que té d'anodina, a partir del fantàstic, a partir d'una Isabelle Huppert que imprimeix un to molt peculiar, i a partir d'una estètica molt pop. No és casual, en aquest sentit, que Bozon hagués fet abans un musical bèl·lic titulat "La France", i un film noir molt colorista i amb trets de comèdia, "Tip top".
Sí, "Madame Hyde" és una pel·lícula rara, però és un meravellós avís sobre el nostre temps.
"La aparición" de Xavier Giannoli
Abans parlàvem de la normalitat i de l'estranyesa. En el cas de "La aparición", del també francès Xavier Giannoli, és una pel·lícula plena de normalitat i un cas claríssim de traducció quasi literal de l'argument.
La pel·lícula gira al voltant d'un reporter de guerra a qui el Vaticà li encarrega investigar el cas d'una noia que assegura haver vist la verge. A partir d'aquesta premissa, es desenvolupa una intriga a priori interessant al voltant de la fe i al voltant de com es pot provar una cosa que en realitat no comporta cap mena de prova física.
De fet, se suposa que aquest és també un repte pel que fa a la representació: com representes en imatges la fe o la creença, o la possible aparició d'una cosa que no es veu. En comptes de tot això, la pel·lícula cau en la literalitat.
