Ethan Hawke la clava també com a sacerdot torturat
"El reverendo", Paul Schrader
La trajectòria de Paul Schrader és sens dubte peculiar: és un director més recordat per un guió que per una pel·lícula pròpiament seva. És el responsable, entre d'altres, del text de "Taxi driver". I és, per això i per més motius, una de les figures clau del cinema nord-americà.
Entre altres coses, és responsable d'un article fonamental sobre allò que ell va anomenar el cinema transcendent, i que en certa manera té molt a veure amb la pel·lícula que s'estrena avui: "El reverendo".
La història és aparentment senzilla, i la posada en escena és estrictament austera. I, tot i això, a partir d'aquesta simplicitat, hi ha un discurs molt potent que es va teixint. El protagonista és un reverend interpretat per Ethan Hawke, que es penedeix d'haver contribuït a fer que el seu fill anés a la guerra. Sol, en una comunitat petita, escriu un diari en què bolca totes les seves reflexions. Ho fa, sovint, mentre beu, tot i que és evident que l'alcohol li està perjudicant greument la salut. Paral·lelament, anirà establint un vincle amb una de les dones de la comunitat.
Ethan Hawke està magnífic en el seu paper d'aquest home que travessa una crisi de fe. I Paul Schader filma una pel·lícula que sota la seva aparent austeritat amaga un posat fosc i contundent, sobre la creença i sobre l'Església.
"Milla 22", Peter Berg
Aquí tenim una de les grans produccions d'aquest principi de temporada: un thriller, amb rerefons polític, i amb un protagonista que és un dels grans rostres del cinema d'acció i d'intriga recent, Mark Wahlberg.
"Milla 22" comença amb una operació d'espionatge. És a dir, que deixa clares les seves intencions des del principi: aquest és un thriller tan ple de girs com d'escenes d'acció.
El director és Peter Berg, un nom amb el qual valdria la pena anar-se familiaritzant. Segur que us sona la seva cara, ja que, tot i que no és un actor gaire conegut, sí que ha estat recurrent en algunes sèries i pel·lícules. I segur que us sonen les seves pel·lícules com a director: com "Very bad things" o "Día de patriotas". De fet, les seves últimes pel·lícules, sovint amb Mark Wahlberg, deixen una empremta molt particular, un joc amb la realitat i el thriller.
En qualsevol cas, avui toca parlar de "Milla 22". Crec que, com moltes de les pel·lícules de Berg, presenta una contradicció: poden resultar odioses perquè són molt americanes, però són interessants perquè aconsegueixen retratar l'Amèrica actual a partir de recursos molt cinematogràfics. Aquí es tracta de compondre un thriller a partir d'un muntatge molt àgil, però sobretot d'escoltes, de captacions de vídeo i de drons. És a dir, tot molt discutible, però també molt contemporani.
"El Papa Francisco. Un hombre de palabra", Wim Wenders
Pot resultar sorprenent que un director com Wim Wenders s'hagi prestat a fer un documental sobre el papa Francesc que consisteix bàsicament en una entrevista en què el pontífex parla sense que el sotmetin a cap mena de pressió. Podríem pensar que seria més lògic imaginar un Scorsese en aquest rol. Tot i això, la realitat és que la pel·lícula l'ha feta Wenders, i que no és tan estrany perquè ell prové precisament d'un entorn força religiós.
Així és exactament el documental que s'estrena avui: una entrevista, llarga, acompanyada de reconstruccions de Francesc d'Assís. El papa s'esplaia sobre alguns dels temes més importants de la seva trajectòria. En el fons, és fàcil deixar-se convèncer per aquest home: qui no creu que s'han de combatre les desigualtats? Però per moments tot sembla més una trampa, que es posa gràcies a la important capacitat per a la retòrica del papa.
