Els viatges culturals d'Eva Vila i Asghar Farhadi
"Penèlope", Eva Vila
De Penèlope, sabem almenys dues coses: que cosia i que esperava. A "Penèlope", la pel·lícula, també hi ha un personatge que cus i que espera. És una dona gran, i no viu a Ítaca sinó a Santa Maria d'Oló. Ella és la protagonista de la pel·lícula d'Eva Vila, en què, amb el mite d'Ulisses com a excusa, filma la vida d'un poble d'interior català. De fet, a la pel·lícula també hi ha una mena d'Ulisses, un home que després de viatjar per arreu ha tornat al poble.
La barreja és curiosa: es tracta de situar la quotidianitat i una manera de viure, arrelada a la natura, que sembla desaparèixer de mica en mica, en connexió amb l'univers de la llegenda.
La idea és interessant. I la proposta de Vila entronca amb un tipus de cinema donat a l'observació, a deixar que la vida es manifesti davant la càmera.
Ara bé, precisament en aquesta dèria per imposar una certa transcendència, la pel·lícula s'obre amb imatges del cel, amb una banda sonora que intenta marcar, d'entrada, un to excessivament solemne. El problema és que, pel camí, es perd la vida, es perd l'espontaneïtat, que tan sols queda present quan la protagonista afirma que no vol morir, però ho fa entre riures, en un instant realment bonic. La poesia no s'imposa, sinó que se'ns ofereix.
"Todos lo saben", Asghar Farhadi
La primera pel·lícula espanyola de l'oscaritzat Asghar Farhadi es presenta com a símptoma d'esgotament d'un autor que va aconseguir el seu cim amb "Una separació". El temps ha fet del cineasta iranià un director de l'explícit.
"Todos lo saben" comença com el retrat costumista d'un poble espanyol, com si fos una pel·lícula d'Almodóvar, que precisament està vinculat a la pel·lícula, però aviat deriva cap a un misteri a l'estil d'Agatha Christe, quan, en plena celebració d'unes noces, una adolescent desapareix d'una habitació tancada. A diferència d'"A propòsit d'Elly", una altra pel·lícula de Farhadi que arrencava amb una desaparició, el fet no es dilueix, sinó que s'engrandeix fins a convertir el thriller en drama; i el drama, en culebró.
Farhadi tenyeix la seva pel·lícula dels tons càlids de la llum ibèrica; s'envolta d'actors com Penélope Cruz, Javier Bardem, Bàrbara Lennie i l'argentí Ricardo Darín; i pretén emular Almodóvar. La podridura moral d'una família que anhela recuperar la prosperitat perduda es dibuixa mitjançant un traç gruixut. Davant l'exuberància emocional que proposa Farhadi, la millor resposta és la de Bàrbara Lennie, una actriu que aborda el drama des de la naturalitat. En l'actualitat, és l'actriu més interessant del cinema espanyol.
