Aquesta tardor, tardor King

Miríam Cano

Stephen King ha estat, durant molts anys, relegat inexplicablement a la categoria d'escriptor de best-sellers de deglució ràpida i baixa qualitat literària. A mi mateixa, que vaig entrar al món de la literatura per a adults amb els seus llibres, em feia dubtar que el posessin automàticament a la pila de la literatura barata, per dir-ne d'alguna manera, perquè sempre m'havia semblat un escriptor que no només partia d'idees fascinants sinó que a més, aconseguia -i potser d'això n'he sigut conscient més tard- mantenir-t'hi atrapat com si t'hi anés la vida, pagant el preu alt de l'insomni, la paranoia i els sorollets a l'habitació. Diria que pocs autors m'han enganxat tant i diria que a pocs els he llegit amb l'ociositat i tot el temps del món de la preadolescència.

 

Sovint triava els llibres una mica a cegues: un antic cementiri indi on els animals ressusciten endimoniats? Fot-li. Una botiga on la gent paga un preu massa alt pels seus capricis? A bodes em convides. Una adolescent amb telequinèsia? Què pot sortir malament? Els llibres de King sempre han seguit una fórmula aparentment senzilla, un punt de partida aparentment tranquil en què rere un policia a la barra d'un dinner a mig matí sura la promesa de la inquietud que vindrà. Si miro de fer memòria, recordo pocs llibres seus en què la calma d'un poble perdut dels Estats Units no actuï com a preludi de la truculència. Una truculència que mai sobrevé, que es cou a foc lent i que et va amarant a mida que avances.

 

És, per tant, una gran notícia que l'Altra Editorial i Males Herbes hagin decidit homenatjar el mestre del terror amb el llançament conjunt de dues obres mítiques: L'assaig "Escriure: memòries d'un ofici", traduït per Martí Sales i publicat per l'Altra Editorial i el recull de contes "Torn de Nit", amb traducció de Ferran Ràfols, de la mà de Males Herbes. Tots dos volums del que, si m'ho permeteu, a partir d'ara anomenaré Tardor King, són unes portes d'entrada excel·lents a l'obra de l'autor de Maine. El primer és, sens dubte, un dels llibres sobre escriptura més rigorosos, humils i encertats d'entre els manuals d'escriptura que es fan i es desfan. King parla de dues coses que em semblen importants: com es va despertar la seva vocació, no a la llum de cap epifania màgica, sinó llegint molt, en una primera part que pren la forma de memoir i, sobretot, de com es forja un escriptor a través de l'ofici diari, sense grandiloqüències. Llegir i escriure. I treballar. Els consells d'escriptura de King són senzills i honestos, realistes. Qualsevol escriptor en potència hauria de tenir aquest llibre ben a prop.

 

"Torn de nit" -  no us en perdeu el pròleg, sisplau - és, en certa manera, l'exemple pràctic del que King explica a "Escriure". Vint contes escrits durant una dècada, alguns quan tenia només 22 anys, entre els quals, "Els nois de les panotxes, - de què sovint es pensa que és una novel·la per culpa de la coneguda adaptació cinematogràfica- o els dos contes ("Jerusalem's Lot" i "Una última abans de sortir") que actuen com a preludi i epíleg dels vampirs de la novel·la "Salem's Lot". En tots, com deia, hi sura aquesta calma que precedeix el desgavell. En tots, també, en major o menor mesura, hi ha la capacitat de King per fer metàfora de les pors reals i dur-les al terreny d'allò imaginari: els seus protagonistes són gent (aparentment) normal a qui li passen coses horribles en llocs normals. L'Elizabeth i l'Ed, de "Sé el que necessites", la Vicky i en Burt, d'"Els nois de les panotxes". Fins i tot quan fa ullets a la ciència ficció, a "Jo sóc la Porta", res pren un aire de falsa èpica que ens faci pensar que allò no ens pot passar a qualsevol de nosaltres. I, en acabat, tot torna a la calma. King tanca la finestra i aquí no ha passat res. El policia torna a prendre cafè i els habitants del poble en qüestió segueixen amb la seva vida arrossegant el record d'allò viscut. No se m'acut un mecanisme més hàbil per explicar el germen de la por.

 

Per això em sap greu, tornant al principi, que Stephen King sigui un autor menystingut només per ser prolífic o haver-se dedicat a un gènere considerat menor. El gruix de la seva obra és un devessall d'imaginació i d'ofici. No puc estar més contenta d'aquesta Tardor King

 

 

ÀUDIOS RELACIONATS