P.A.W.N. Gang i Lildami van obrir camí i van posar de manifest que hi ha públic per al trap en català. Cada cop més artistes normalitzen aquest estil musical en la seva llengua materna. 31 Fam, Txin' Pixin' i SamxSen compten amb milers de seguidors a Instagram i canal propi a Youtube. La gran majoria dels seus seguidors no arriben a la majoria d'edat.

La definició de "trap" és encara encarcarada per a la majoria dels grups, que se senten més còmodes amb el genèric "músiques urbanes".

Tot i això, reconeixen que cal una nomenclatura fàcil per arribar al gran públic i perquè els mitjans de comunicació en puguin parlar. Txin' Pixin' reclama la riquesa de la seva música:

"Avui en dia a tot el que porta 'autotune' se li diu trap, però també fem afrotrap i dancehall"

El trap és una música originària dels Estats Units, filla del hip-hop, que vincula molt els seus artistes amb el tipus de vida que porten.

Els que en fan avui a casa nostra, però, no tenen gaire a veure amb els trapers nord-americans, com explica Samxsen:

"Jo no tinc el pis ple de drogues, putes i armes, i, per tant, el que faig no pot ser 'trap music'. Però sí que hi ha molt de trap en el contingut de les nostres lletres."

Els escenaris urbans també han canviat. Segon Tixin' Pixin', es pot sortir a "trapejar" al bosc o a la muntanya perquè el trap pot tenir una perspectiva més artística.

"Seria molt fàcil comprar roba de marca falsa i posar-la en un vídeo, però no tindria sentit fer veure que som una cosa que en realitat no som."

Llenguatge sexista i trap

El llenguatge sexista és molt habitual a la música trap i això ha generat molta controvèrsia. Als Estat Units, paraules com "bitch" o "nigger" tenen altres connotacions.

Samxsen ho emmarca tot dins d'un joc:

"A partir del moment en què faig trap, accepto entrar a formar part d'un joc. Que els trapers diguin 'puta' no és el problema real del món".

Aquests grups reclamem tenir un lloc destacat a l'escena musical catalana perquè la fan més rica i diversa. En paraules de 31Fam:

"Ara mateix aquí només es valora la música de trompetes com Txarango o Doctor Prats, però és important que el català no s'estanqui en un sol estil de música."

Gustos o polèmiques a part, l'èxit del fenomen ja és incontestable.