L'estrella de l'estiu és, sens dubte, el tomàquet, l'hortalissa que demana estar tocada pel sol. Fins i tot els partits polítics hi han basat campanyes ("tomàquets amb gust de tomàquet"). És cert que abans els tomàquets tenien més bon gust. El problema és que ens hem acostumat a menjar tomàquet tot l'any, i els que consumim venen d'hivernacles, quan el que volen és estar tocats pel sol. Ara n'és temporada i en tindrem fins que arribi el fred. Varietats Les més conegudes són les de Montserrat (oberts o tancats), cor de bou, llarg, de pera, de pebrot, xerri, de penjar o tomacó. Trieu el que trieu, que siguin madurs! Amb pell o sense? La pell és fibra. Però com que hem tret la pell a pràcticament tot, ens hem desacostumat a consumir-la. Les pells són protectores!     Què ens aporta nutricionalment parlant? Són tan bons perquè estan formats per aigua, tenen un valor energètic molt baix, excel·lent font de fibra, vitamina C i A i alguns minerals. També conté licopè, el pigment natural que li dona el color vermell característic, i que és un potent antioxidant. Curiosament, el licopè s'absorbeix millor si el tomàquet el consumim trinxat i fregit. En general, el tomàquet és un aliment de consum molt recomanable per a tothom. Com el cuinem? El tomàquet podem consumir-lo cru o cuit. Ara a l'estiu, cru és com més de gust ve, i com manté més bé les vitamines. El podem menjar sol, amanit només amb oli i sal o amb ceba. En amanides (amb mozzarella, burrata, formatge tendre). Gaudir-lo només sucat al pa. O també les versions més líquides o cremoses, com el suc de tomàquet, el gaspatxo o el salmorejo. Senzillament amb una mica d'alfàbrega o orenga, o amb cogombre. També els podem assecar i consumir-los més endavant. I si hi intervenen els fogons, podem preparar una bona salsa de tomàquet (sempre casolana!), o una melmelada o confitura. O al forn, el podem escalivar! Sigui com sigui, l'estiu és el moment en què el gaudirem més. Aquí pots llegir altres articles del director de la Fundació Alícia