Austràlia no és un gran actor internacional, com sí que ho són els Estats Units o la Xina però el que ha passat en aquests últims mesos no només és important, sinó que és un bon exemple de què ens està passant a tots, com a planeta. Es tracta d'un país en què sempre hi ha hagut més espai que gent. La terra i el paisatge han estat el sentit mateix de la seva vida. Espais oberts, que han definit aquest aire salvatge, lliure i gairebé exòtic. I aquest hivern -el que per ells és l'estiu-, els incendis han devastat boscos i espais que en termes europeus equivaldrien a països sencers. És el canvi climàtic el que està afectant cada estiu amb més força. La falta d'una resposta a escala mundial de l'emergència climàtica té una repercussió cada estiu més ferotge a Austràlia.   Aquest hivern insisteixo que és el seu estiu- el 57% dels australians s'han vist afectats d'una manera o una altra pels incendis. Tant pel foc, com pels espessos núvols de fum i cendra. De fet, s'ha trigat molt a posar fi a l'últim dels incendis que afectava Nova Gal·les del Sud, i es va extingir gràcies a una pluja torrencial. El primer ministre va posar oficialment punt final a la pitjor temporada d'incendis de la seva història amb el dubte que l'any que ve no es tornin a establir més rècords, i deia literalment que els australians ja han vist com es despleguen les ales més violentes del canvi climàtic. El país dels surfers, dels coales i els cangurs, de la vida a l'aire lliure veu amenaçats la fauna i el paisatge. Senten que Austràlia s'està devastant, de fet. Però, a més, per ells això significa un canvi en tots els sentits de com entenen el seu propi país. Acostumats a viure a l'aire lliure, els nous estius vénen amb filtres d'aire a les finestres, aires condicionats i els nens tancats a casa per por a la calor i la pudor asfixiant de fum. El primer ministre va posar oficialment punt final a la pitjor temporada d'incendis de la seva història amb el dubte que l'any que ve no es tornin a establir més rècords. La història de la colonització d'Austràlia va lligada a aquests paisatges i espais oberts immensos de què parlem Amb permís dels aborígens, que són els primers pobladors, l'Austràlia actual va prendre forma amb les exploracions europees. D'una banda els holandesos, però claríssimament l'exploració més completa d'Austràlia va ser la del capità James Cook, al segle XVIII, que va prendre possessió del sud-est d'Austràlia en nom del rei d'Anglaterra. Quan els membres de l'expedició van tornar a Londres, van destacar les grans extensions de terreny i la immensitat de l'espai. Fins llavors, Austràlia no havia despertat gaire l'interès dels altres colonitzadors... Però aquells eren uns moments decisius per als britànics, en plena conquesta del que seria l'Imperi victorià, però després de perdre les tretze colònies dels Estats Units, que s'havien independitzat. Van pensar en Austràlia des del punt de vista de colonitzar-la, si, però també de fer-la servir com a presó. Tenien sobrepoblació a les presons del Regne Unit, així que el 13 de maç de 1787 van sortir onze vaixells de Portsmouth amb direcció cap a Nova Gal·les del Sud. La primera colònia penal va ser a Port Jackson, que actualment forma part de Sydney. Després vindria la colònia penal de Tasmània, i Queensland. Tot, presons. A partir dels anys 60 hi va haver espais d'aquest vast país que es van deixar per als aborígens, encara que no tinguin mitjans per controlar-los o mantenir-los. En part, també ara els incendis tornen a posar el focus en la distribució de terres. Algú es podria preguntar si els avantpassats dels actuals australians eren tots delinqüents. Podríem dir-ho així. De fet, la festa nacional, el Dia d'Austràlia, és en commemoració de la primera colònia penal britànica. És veritat que després es fundarien altres regions, l'Austràlia Meridional i Victòria, que ja serien "estats lliures", com en dirien. I és de, després, el nou motor de la colonització seria el descobriment d'or, a mitjans del segle XIX. Això va portar una altra onada d'immigrants, que es van anar distribuint en noves zones despoblades d'Austràlia.   I els aborígens? Es creu que en durant els primers assentaments europeus, hi havia al voltant d'uns 350.000 habitants, però es van reduir de forma dràstica en el que alguns consideren que va ser un genocidi totalment conscient per part de les autoritats colonials. Se'ls va fer fora de les seves terres i molts van morir per infeccions i malalties, però també hi va haver camps d'internament, que alguns historiadors contemporanis anomenen també camps d'extermini perquè la voluntat era o bé reeducar-los, o bé impedir que es reproduïssin. Una història molt dura que tot just ara comença a sortir a la llum. Però, en tot cas, a partir dels anys 60 hi va haver espais d'aquest vast país que es van deixar per als aborígens, encara que no tinguin mitjans per controlar-los o mantenir-los. I, en part, també ara els incendis tornen a posar el focus en la distribució de terres La sèrie "Neighbours", que aquí es va traduir com "Veïns", es va fer molt popular a casa nostra. Tenia cares que es farien molt conegudes, com Kylie Minogue, Jason Donovan o Guy Pearce . Si tenim present com vivien els veïns, aquest "Neighbours" recordarem que tot eren grans urbanitzacions, espais molt oberts, jardins Realment, aquell urbanisme propi dels països grans (just al contrari de les ciutats europees o asiàtiques). El sistema de vida d'aquestes extensions de terreny és el que ara ha posat en qüestió els incendis d'Austràlia i, en general, el canvi climàtic.   El govern australià està estudiant el que considera una amenaça d'un pilar de la identitat australiana: s'han cremat centenars d'hectàrees molt vinculades a la psicologia nacional australiana. Molta gent ha viscut el seu estiu veient a la llunyania columnes de fum i sentint l'olor de la cendra. El fet de saber que hi ha grans extensions de terreny, buides de gent, però que en qualsevol moment es poden visitar... que són com santuaris naturals... ara saben que no els poden mantenir. Les asseguradores estan dient que no a molts propietaris rurals, cosa que fa pensar que hi pot haver en els propers anys un èxode cap a les ciutats que pot transformar el paisatge, però també la identitat australiana. Un efecte de l'escalfament del planeta, pel qual ja ens podem anar preparant!   Al web hi pots trobar tots els articles d'en Toni Cruanyes.