Sibèria: la conquesta de la fi del món
Mentre el Filomena porta neu i fred a Catalunya, allà aquests dies estan a 40 graus sota zero. Quina és la història d'aquest territori?
Sibèria: la conquesta de la fi del món
El suplement

Sibèria: la conquesta de la fi del món

Mentre el Filomena porta neu i fred a Catalunya, allà aquests dies estan a 40 graus sota zero. Quina és la història d'aquest territori?

Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El nom ve de Síbiar, que vol dir "La terra adormida". Des del segle XIII, Sibèria formava part de l'imperi de Mongòlia, quan el fill gran del Genguis Kan va conquerir-la. I poblar-la, perquè per les baixes temperatures era un lloc inhòspit, inadequat per a la vida humana. Als mongols de Sibèria, els historiadors els coneixen com els tàrtars, com a nom genèric. Els pobladors naturals de Sibèria no som precisament els humans...És només una de les coses que no sabem d'aquesta terra inhòspita però rica en gas i petroli.

Sibèria: la conquesta de la fi del món

La Rússia d'Ivan el Terrible
Sibèria estava poblada pels grans ossos, llops i animals de gran mida i resistència al fred. I precisament aquests animals expliquen l'interès inicial de Rússia, que aleshores era un país de mida normal, com ara Polònia o Ucraïna. Era el país més proper a Sibèria des d'Europa. En aquells moments, Europa començava a bullir. Som als segles XV i XVI. El Renaixement, les noves ciutats, la conquesta d'Amèrica, els monarques absolutistes agafaven poder... i en el cas de Rússia, el poder absolut el tenia un tsar providencial, un home que és també una llegenda, Ivan Grosni. Més conegut com Ivan el Terrible. Tenia una gran ambició i mentre veia que la resta d'Europa creixia, el seu país, Rússia, era bàsicament agrícola, rural i tenia pocs recursos naturals.

La petita edat de gel
En aquella època, es va produir un fenomen meteorològic global que va tenir els seus efectes. Van baixar dràsticament les temperatures, que al nord d'Europa van provocar molt fred i, al sud, grans pluges i inundacions. Les cròniques de l'època parlen d'una petita edat de gel, i allò va fer que augmentés de cop la demanda de roba d'abric. I més concretament de les pells d'animals. En aquell moment, és quan es va començar a veure a tot Europa gent -sobretot reis i aristòcrates rics- que vestien pells per no passar fred i com a símbol de distinció...

Sibèria: la conquesta de la fi del món

El negoci de la pell d'animals
Les corts europees demanaven pells d'animal que -alerta!- anaven molt ben pagades. Hi ha constància que una pell de guineu negra podia valer l'equivalent del seu pes en or. Així que el tsar Ivan el Terrible va veure l'oportunitat d'explotar la terra no només del nord de Moscou, si no més enllà. I va donar una concessió per explotar el territori, fins allà on arribessin, a una família que ja es dedicava a la cacera d'animals: els Stroganov, tota una dinastia d'industrials i comerciants... Doncs els Stroganov van contractar molts mercenaris per a aquella missió en terres inhòspites. I al capdavant de l'expedició hi van posar un cosac, expert militar provinent de les Estepes, que es deia Yermak.

El Cristòfor Colom rus
Iermak és l'heroi de la història d'avui. Per als russos seria com un Cristòfor Colom o per nosaltres, un Jaume el Conqueridor. Va anar conquerint territori de Sibèria més enllà de la frontera russa. Va ser una gesta molt dura per les temperatures. Però no per la resistència dels mongols, ja que els cosacs russos portaven armes de foc, mosquetons. Mentre que els mongols i els autòctons siberians, tot just lluitaven amb espases i arcs i fletxes. Iermark va anar avançant, de victòria en victòria. Els russos li van concedir el títol de príncep de Sibèria.

 

En les primers expedicions, Iermak va tornar a Moscou amb 5.200 de les millors pells de Sibèria i les va portar al palau del tsar. Ivan el Terrible estava tan content i satisfet amb Iermak que li va voler fer un regal molt especial: una armadura i un casc amb el segell del tsar. Iermak se'l va posar immediatament i el va fer servir en les batalles que continuaria fent a Sibèria per ampliar l'expansió russa.
Durant els següents dos anys, tot van ser victòries... fins que l'agost del 1584 els homes de Iermak van caure en una emboscada dels mongols.
Segons la tradició tàrtara i mongola, Iermak va morir mentre dormia en el campament amb els seus soldats. Però la llegenda russa explica que Iermak va reaccionar i va lluitar fins a l'últim moment. Però que els mongols el van anar encerclant en una zona pantanosa, al costat del riu Irtix, i que Iermak va caure al riu i es va ofegar per culpa del pes de l'armadura que portava, que li havia regalat el tsar.

Sibèria: la conquesta de la fi del món

Una tragèdia digna del príncep de Sibèria
Tot i que no sabem si és veritat, encara ara s'explica a les escoles russes com a exemple de l'heroïcitat que va portar a Rússia a aconseguir en 60 anys el control de tota Sibèria, fins al Pacífic. Gràcies a Sibèria, Rússia és el país més gran del món i avui, un dels que té més recursos naturals, impensables fa 400 anys. El 80% del gas i el carbó de Rússia és de Sibèria. I també el 90% del seu petroli.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut