Religió, pandèmies i remeis: la història de la Medicina
Un viatge per la història de la nostra salut fins al naixement de la investigació científica... és a dir, al naixement de la Medicina!
Religió, pandèmies i remeis: la història de la Medicina
El suplement

Religió, pandèmies i remeis: la història de la Medicina

Un viatge per la història de la nostra salut fins al naixement de la investigació científica... és a dir, al naixement de la Medicina!

Actualitzat
TEMA:
La Marató
Religió, pandèmies i remeis: la història de la Medicina

Hi ha alguna cosa fascinant sobre els metges, esclar. I és normal perquè la seva feina és la més poderosa, en aquests moments, la que ho és més. Ens preocupen els éssers humans contemporanis: evitar la mort i la malaltia. Però històricament no sempre ha estat així.

"D'Egipte sabem que ja tenia metges especialitzats en higiene pública, diagnosi clínica, l'estudi de l'anatomia... hi ha tractats egipcis sobre obstetrícia, oftalmologia o ginecologia... De fet, el grec Heròdot descriu Egipte com "el poble dels saníssims."

Religió, pandèmies i remeis: la història de la Medicina

Metges de fa 10 mil anys?

A les societats primitives nòmades no existia algú especialitzat amb aquesta funció guaridora. Tots caçaven i recol·lectaven. En canvi, en les societats establertes, sedentàries, ja apareix el bruixot, o el xaman, que normalment tenia algun poder o influència divina.

En alguns casos, com els asteques del Perú, ja estaven subespecialitzats: el xaman metge, que tractava els dolors i malformacions generals; el que en diríem xaman de guerra, ja que era expert en ferides i traumatismes propis dels combats; i finalment la llevadora, que supervisava embarassos, naixements i primers anys de les criatures. També els asteques -com la majoria de societats antigues- al malalt se'l considerava impur. Com algú a qui els déus havien castigat.

"Hi ha dues causes importants de l'enlairament de la medicina al Renaixement: d'una banda, les grans plagues del segle XV: la peste negra, per si mateixa, va causar entre 20 i 25 milions de morts. I la gent deixa de creure que això passa només resant parenostres... I l'altre gran esdeveniment: les universitats italianes"

La Grècia antiga, els orígens de la medicina occidental

Podríem parlar de la medicina índia, la xinesa, o l'africana, i parlaríem de milers d'anys enrere. Però l'arrel de la nostra medicina, com deies, passa per Grècia. I abans, per Mesopotàmia i Egipte. Per exemple, gràcies al Codi d'Hammurabi, de Babilònia, sabem els codis de conducta dels metges. Per exemple, havien de preguntar als pacients quins "pecats" havien fet, per poder fer una diagnosi. I d'Egipte sabem que ja tenia metges especialitzats en higiene pública, diagnosi clínica, l'estudi de l'anatomia... hi ha tractats egipcis sobre obstetrícia, oftalmologia o ginecologia...De fet, el grec Heròdot descriu Egipte com "el poble dels saníssims". O Homer parla a l'Odissea d'Egipte com un país de terra fèrtil, que produeix moltes medecines". I ara sí, parlem ja de Grècia i del considerat "pare" de la medicina occidental: Hipòcrates de Kos.

Hipòcrates és autor d'uns 70 treballs mèdics i els seus deixebles van descriure moltes malalties, símptomes i condicions mèdiques que encara avui serveixen...Com el jurament hipocràtic, que va inventar Hipòcrates i que, en el seu compromís d'ajuda a tota la població forma part dels pilars del prestigi de la professió mèdica des d'aleshores.

La filosofia del jurament ara és la mateixa, però s'hi han incorporat elements moderns com, per exemple, el respecte a la privacitat dels pacients, o conceptes com l'avortament o els tractaments pal·liatius...

El 1757 apareix un brot de verola a Berkeley, Anglaterra, que canvia la història de la medicina
El 1757 apareix un brot de verola a Berkeley, Anglaterra, que canvia la història de la medicina

L'Edat Mitjana, un retrocés

L'hegemonia científica en aquella època va ser de l'islam, que ells sí que van traduir i seguir els coneixements grecs fil-per-randa. I les universitats islàmiques van desenvolupar estris i una política d'higiene pública que estava a anys llum de l'Europa cristiana del moment... és curiós perquè -políticament i religiosament- tant l'Europa cristiana com el territori controlat pels musulmans eren teocentristes i posaven Déu i la religió al davant de la raó. Per exemple, un dels grans metges del segle XIII va ser Arnau de Vilanova, i era metge, però també teòleg.

Occident recupera el terreny científic

Hi ha dues causes importants de l'enlairament de la medicina al Renaixement: d'una banda, les grans plagues del segle XV: la pesta negra va causar entre 20 i 25 milions de morts. I la gent deixa de creure que això passa només resant parenostres... I l'altre gran esdeveniment: les universitats italianes, del nord d'Itàlia. Amb la tradició de l'humanisme de l'antiga Roma i les influències comercials a través de Venècia de Bizanci i l'Orient, floreixen les arts i la ciència.

Religió, pandèmies i remeis: la història de la Medicina

Leonardo da Vinci estudia i dibuixa el cos humà. Copèrnic és capaç d'evidenciar que no tot gira al voltant de Déu. Andreas Vesalius, el més gran anatomista del moment... bé, allà irradia un nou ordre científic que arriba a Anglaterra, amb Roger Bacon, o Miquel Servet a la península Ibèrica. A partir d'aquí, entre el Renaixement i la Il·lustració, la ciència -i la medicina- ja es desenvolupen, almenys, en els paràmetres que nosaltres ja coneixem...

ARXIVAT A:
SalutLa Marató

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut